Bandejament, impotència i impunitat

Actualment existeix una frase que s’escolta molt : no és una crisi és una estafa; també es diu sovint que la sortida de la crisi serà molt diferent que l’entrada . De fet, en tot aquest procés que patim d’ençà del 2008 el que es posa de manifest és la gran vulnerabilitat antisocial del ciutadà davant de la impunitat econòmica de la plutocràcia i, al mateix temps, també es copsa la impotència de les institucions polítiques: la crisi s’està convertint en un gran negoci per a minories selectes. No hi ha dubte que el sentit de les retallades és més polític que no pas econòmic. En aquests moments tan dolents, social i col•lectivament parlant, el que es pretén és fragmentar la societat civil, per tal d’afeblir-la i tornar als temps de la beneficència . Ara i aquí el ciutadà pateix una vulnerabilitat cancerígena com mai vista en la història . Aquesta crisi , al meu entendre, provocada per la plutocràcia financera, pretén deixar completament bandejada la gran majoria de la població .