Desprès de la macromanifestació de l’Onze de Setembre, la premsa francòfona continua essent una important assignatura pendent. El hi costa d’entendre el contenciós català, el perquè del dèficit fiscal i de la identitat catalana amb tots els ets i uts . Caldria insistir-hi més detalladament, des del govern, el partits polítics i la societat civil. Al meu entendre, es fa necessari començar a explicar, amb pèls i senyals, a tots els francòfons que tenim a casa nostra la realitat de Catalunya i el perquè dels darrers esdeveniments: és urgent començar a organitzar conferències pedagògiques en la llengua de Molière.
És vital informar correctament als francòfons, que tenim entre nosaltres, que la independència de Catalunya – l’estat propi dintre de la interdependència europea – no va en contra de ningú, sinó que vol per a Catalunya una més i millor democràcia. Cal tenir molt present que la comunitat francòfona té un pes específic considerable,tant en el conjunt d’Europa i del món, com, sobretot, dintre de la UE. En aquests moments, amb un Estat espanyol molt irritat, no ens podem permetre el luxe de tenir l’Estat francès i, per extensió, tota l’univers francòfon en contra nostra.
