Darrerament es comenta molt sobre el fet que la nostra nació no té necessitat d’entrar a la UE. Es posa l’exemple que Catalunya podria ser com Noruega o Suïssa : no hi estic d’acord; em sembla poc realista . Catalunya no és Noruega o Suïssa, no tenim matèries primeres, ni gent tan preparada com en aquests dos estats . Tant de bo que ho fossin; però, al meu entendre, Catalunya necessita la UE i l’euro com l’aire que respirem. Catalunya no té petroli com Noruega, ni serveis financers sofisticats ni, molt menys, un transport públic ferroviari excel•lent, – on el revisors dels trens canvien d’idioma quan es canvia de domini lingüístic – com a Suïssa . També cal recordar que a casa nostra tenim una part de la nostra població força vulnerable . Lògicament, necessitem la independència: l’estat propi, la república catalana – al més aviat possible – però dintre de la interdependència europea . Catalunya és i serà rica i plena gràcies al treball dels seus ciutadans, però també pel seu europeisme. A Catalunya, l’europeisme sempre ha implicat llibertat, progrés, justícia social i normalització política.
Ja sé que actualment la UE està una mica pansida; però això, necessàriament, ha de canviar . Dintre d’una globalització, força descontrolada, cap dels actuals estats europeus – ni Alemanya ni l’Estat Francès, per si mateix – poden competir i fer front als Estats Units, la Xina o L’índia . Només amb una UE, més forta, més renovada, més respectuosa amb els ciutadans de base i més social; amb l’euro, la unió fiscal i la unió bancària es podrà sobreviure dintre d’una civilització autènticament democràtica i amb respecte de debò als drets polítics, civils, socials i lingüístics. Catalunya, com a nació mil•lenària, cal que hi estigui ben present, altrament no podrà subsistir .
