L’objectiu final

L’objectiu final  del procés, avalat per una manifestació de 2.000.000 de catalans, ha de ser l’Estat propi; és a dir, la república  catalana. De fet, això de la separació d’Espanya, però mantenint Catalunya sota  la corona seria  una Confederació  o una mena d’Estat lliure associat (amb grans dosis  d’ambigüitat). Això  s’hauria d’haver fet, amb tots els ets i uts, a l’any  1978  i quedar escrit  en la Constitució espanyola o , com a màxim a l’any 1992 : ara s’ha fet  tard.  De tota  manera, si  aquesta “suposada”  confederació s’entén com un pas  intermig i temporal, per  tal  d’avançar i  desbloquejar la situació, podria  estar-hi d’acord – dependria molt de la lletra petita ja que, en qualsevol cas, caldria, també, reformar  la CE de dalt a  baix –  però sempre  s’hauria de  deixar  escrit (amb l’aval i el suport de la comunitat internacional)  que  això  seria temporal, en la mesura  que  Catalunya es pugui encaixar, definitivament i satisfactòriament, en la Unió Europea . Per altra  banda, comparar la Commonwealth,  estats  com Canada, Australia o Nova Zelanda, que tenen com a cap d’Estat la Reina d’Anglaterra amb la Corona  borbònica espanyola és molt  arriscat, fins i tot  utòpic . En qualsevol cas, la gran majoria  de catalans,  haurem d’estar molt vigilants i controlar acuradament  que CiU no ens doni gat per llebre  o bou per bèstia grossa . A partir d’ara se’ns ha girat, a tots  plegats, una feinada  terrible; ara bé, si  som coherents, si volen respectar la voluntat del poble català , si volem fer possible   un procés  ordenat d’independència, de l’estat propi català, dintre de la interdependència europea,  l’objectiu final ha de ser una república catalana lliure  i  sobirana, amb tots els ets i uts, integrada dintre  de la  UE i l’euro.