La felicitat és una utopia

La  vida , per  a la majoria  de ciutadans del nostre entorn , ha esdevingut la dictadura de  la quotidianitat . La felicitat s’ha convertit en una utopia cada cop més llunyana de  la realitat. El dret esdevé literatura jurídica molt teòrica , la política és  eixorca : una mena  d’antiteràpia que és presonera de les seves pròpies fragilitats i molt  allunyada  dels  ciutadans  que  més  la necessiten : ha  perdut  la seva  càrrega d’element  bàsics de  control, equilibri i transformació  del  poder  . Els autèntics trastorns psíquics són sociolaborals .Per altra  banda, la gran mestressa anomenada economia agafa unes característiques  narcisistes i  prepotents  El futur  dels  joves  depèn cada  cop més dels seus  pares , si aquests  són rics  ells  se’n sortiran, altrament  ho passaran malament  tota  la  vida  .