La utopía antisocial del mercat lliure

Actualment, amb la constatació que patim una brutal crisi estructural, es parla molt de separar els fons tòxics (financers), en actius tòxics dels que no ho són, per evitar contaminar tot el sistema. De fet, el que alguns “privilegiats” voldrien és que els poders públics (és a dir, tota la ciutadania) es fessin càrrec d'aquest “fons verinosos” i que els plutòcrates poguessin anar fent la seva, incentivant els paradisos fiscals, i promovent, com en els anys vuitanta del segle passat, la utopia antisocial del mercat lliure (la llei de la selva) al 100%, sense cap tipus de regulaciones. La realitat és molt diferent i, sobretot, la magnitud de la tragèdia (social) és descarnada. Les conseqüències de la crisi financera han infectat l'economia productiva: l'economia real, amb la qual cosa l'atur, i altres tares i / o conseqüències socials són demolidores.