Una necessitat absoluta
No hi ha dubte que estem en campanya electoral d’ençà de la històrica manifestació de l’Onze de Setembre. A més, el 25-N només es una etapa ( molt important) de tot el procés d’alliberament nacional. Cal tenir en compte que, aquesta vegada, la campanya electoral no s’acabarà fins que no s’aconsegueixi assolir l’objectiu final, per tal els catalans puguem decidir lliurement el nostre esdevenidor col•lectiu; és a dir, fins que no sigui realitat una república catalana amb tots els ets i uts. Perquè cal saber, tal com diu el Primer Ministre d’Escòcia, que només la independència garanteix un autogovern de debò, la resta és música celestial . I en el nostre cas, la independència vol dir una República catalana sobirana – tan sobirana com Finlàndia, Eslovènia o Àustria – integrada, lògicament, dintre de la UE . Les eleccions del 25-N, a més d’ésser una etapa, són un instrument vital per avançar decididament cap a la consolidació d’un procés que s’ha convertit en una necessitat absoluta. No podem continuar com fins ara : és la nostra ruïna i la desaparició com a poble .
La República catalana és la única garantia que tenim els ciutadans catalans per poder tirar endavant amb dignitat .Catalunya no es pot permetre un atur del 22%, una pobresa de més del 30% .No pot ser que tinguem els serveis socials col•lapsats, que la nostre gent es tregui la vida per culpa dels maleïts desnonaments i que cada any patim un espoli fiscal de 16.000 milions d’euros. No podem permetre l’escàndol, el frau electoral en majúscules, que representa que 150.000 catalans no puguin exercir el seu dret al vot per culpa del “tercermundisme” i la desídia de les ambaixades i delegacions diplomàtiques espanyoles . Per tot això i molt més, per defensar la nostra llengua mil•lenària, necessitem urgentment fer realitat la República catalana independent, lliure de cotilles espanyolistes. Per aquesta raó hem de desemmascarar totes les mentides que diuen sobre nosaltres, i no fer cas de manifestos hipòcrites, que sembla que ens vulguin redimir. Ara bé, també hem de ser molt clars davant del poble català. Lliurament i pacíficament, hem de plantejar, d’una manera molt diàfana, que l’únic estat propi que ens cal – l’únic que ens serveix per sortir de l’atzucac espanyol – és la República catalana .
