Els fenòmens postmoderns – gens neutres, socialment parlant – de la globalització, la desregulació i la desindustrialització estan encallant l’ascensor social de Catalunya . L’avaria del nostre ascensor social conté unes causes genèriques diverses; encara que, de fonamentals, en podríem enumerar dues : la manca de redistribució social i una política fiscal equivocada. Amb aquesta situació la igualtat d’oportunitats esdevé un miratge, la qual cosa comporta un deteriorament considerable de la cohesió social. L’alentiment de l’ascensor social català també està íntimament relacionada amb la nostra dependència com a poble sobirà. Resulta molt feixuc moure les superestructures sociopolítiques, bastides de conservadorisme centralista, les quals agafen una força desmesurada, més enllà de la influència dels governs de torn del macrocentre madrileny.