No hi ha dubte que la llibertat nacional de Catalunya es jugarà en l’escenari exterior, sobretot en l’europeu, i que la internacionalització del fet nacional català és una necessitat bàsica com l’aire que respirem . Ara, que en el front interior alguns estan una mica moixos pels resultats del 25-N, i que sembla que s’ha perdut una mica el caliu per tal d’esdevenir un poble lliure; quan, per altra banda, gràcies al Ministre Wert, a l’espoli fiscal de 16.000 milions anuals per part de Madrid i a la crisi estructural europea tan salvatge que patim, fa més falta que mai divorciar-nos d’Espanya( no oblidem que els estats petits a Europa – Àustria, Dinamarca- se’n surten millor que d’altres estats més fatxendes, de passat imperialista), seria un bon moment d’explicar que, dintre i fora de casa nostra – en l’àmbit de la societat civil – existeixen gent, grups i col•lectius – potser, encara, no massa coneguts pel gran públic – que estan portant a terme una feina bestial sacrificada i incansable, a favor de la irradiació pedagògica del que és Catalunya i que, en diverses llengües, combaten les mentides cíniques de l’executiu espanyol i relaten molt bé perquè necessitem, urgentment, esdevenir un estat independent normal; integrat, amb tota la normalitat del món, a Europa i les seves institucions. Doncs bé, un d’aquests grups que fa proselitisme a favor de l’alliberament nacional, en aquest cas en la llengua de Molière, és l’anomenat Col•lectiu Òliba .Aquest grup va néixer, farà unes dues setmanes a Perpinyà, i està format per escriptors, intel•lectuals, actors, artistes i empresaris catalans de sensibilitats polítiques diferents, la majoria són de Catalunya Nord; la seva tasca principal, és i serà, donar a conèixer la nació catalana al gran públic i als mitjans de premsa francòfons ( sobretot de l’Estat francès); el passat 29 de novembre, aquest grup va escriu una carta/missatge als mitjans de premsa francesos que era inequívocament compromesa amb la llibertat nacional. De fet, el Col•lectiu Òliba, juntament amb altres agrupacions de patriotes cívics, com el degà Col•lectiu Emma ( molt incisiu en els mitjans anglosaxons) Help Catalonia (en anglès, francès i alemany) i La Realité de la Nation Catalane, en la llengua de Racine; estan donant un exemple exquisit i alliçonador a tot el poble català i demostren que no ens podem tirar enrere de cap de les maneres : tenim més pressa que mai per ser lliures, i això és possible just i necessari .