En les darreres setmanes encara continua la polèmica sobre si una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europa, la qüestió s’ha fet més complexa, en afegir-s’hi, com a detall de rabiosa actualitat, les converses entre el Regne Unit i Escòcia, per a la celebració d’una consulta acordada entre Londres i Edimburg, en què també s’ha tractat la permanència automàtica, o no, del país celta a la Unió .
De fet, aquesta discussió que per part de Madrid agafa tonalitats histriòniques, dramàtiques i catastròfiques, no deixa de ser un debat molt eteri, massa especulatiu ja que no existeixen precedents: mai una part d’un estat membre de la UE ha esdevingut independent, ni tampoc cap estat membre – o part d’aquest – ha sortit de la UE . Sens dubte, que, a hores d’ara la superestructura de l’Estat espanyol intenta fer-nos creure que l’opció independentista és l’aïllament total: una mena d’autarquia que ens portaria al túnel del temps; però això queda molt allunyat de la realitat, ja que tot serà negociable i negociat; a més, cal tenir-ho molt en compte, en aquests moments Catalunya ja és a l’agenda internacional . Per tot plegat, considero que cal actuar d’una forma tranquil•la, intel•ligent i anar per feina de debò. Ara és l’hora de muscular el sobiranisme i reforçar correctament la cohesió social interna .És bàsic començar a incidir, amb força, en les zones geogràfiques més febles i/o indecises ; també és indispensable una internacionalització efectiva; ja que, sense cap mena de dubtes, la clau de volta de tot el procés és el reconeixement internacional, fins i tot, aquest, és tan o més important que la pròpia consulta . Cal recordar que si tinguéssim a favor nostre el suport dels principals actors de l’escena internacional, la situació no seria tan costeruda com l’actual. De tota manera, sembla que la feina institucional en el front exterior va avançant; en aquest sentit és molt esperançador copsar com es posa en marxa una eina/entitat publicoprivada encarregada de l’estratègia de diplomàcia publica dirigida a la societat civil internacional : el Diplocat. A hores d’ara, a banda del reconeixent, és vital el coneixement, no esbiaixat, de Catalunya a l’exterior.
