A hores d’ara, milions d’europeus necessiten, requereixen l’ajuda alimentària de la Creu Roja. A la vella Europa, per culpa del dogmatisme neoliberal i de la fal•lera de l’austeritat, petit qui peti, estem arribant a uns extrems, de pobresa severa, mai vistos d’ençà de feia molts i molts anys. L’europeisme s’ha de reinventar, ha de tornar a agafar l’alè de l’humanisme antitotalitari dels seus pares fundadors – desprès del desastre de la Segona Guerra mundial – i bandejar completament, l’absurda i simplista idea, que la Unió Europea ha de ser una gran zona franca, de l’Atlàntic als Urals, de barra lliure economicista. De cap de les maneres: Europa serà política i social o no serà. Europa és, representa, per damunt de tot, un ric patrimoni cultural i lingüístic: un conjunt de matèria viva en evolució constant. Europa és la seva variada geografia humana i la seva història, clàssica i moderna; la seva filosofia en estat pur. Europa, és i serà, l’autèntica substància grisa d’un planeta, massa accelerat, o deixarà de batejar en el concert de les nacions d’arreu del món . Us recomano que llegiu, amb deteniment, aquest article del magnífic setmanari de la ciutat hanseàtica d’Hamburg .El Der Spiegel representa els valors de la llibertat, la democràcia i la justícia social del pensament robust, amb fortes influències luteranes, i tot plegat acompanyat d’un, profund i musculat,europeisme de pedra picada.
http://www.spiegel.de/international/europe/food-distribution-at-european-red-cross-at-greatest-level-since-war-a-888182.html