Resulta inacceptable que, per culpa d’una austeritat irracional rabiosament antisocial, els salaris cada cop vagin perdent més poder adquisitiu i, per contra, els subministraments, els serveis essencials, (aigua, gas, electricitat, transport públic i telecomunicacions) s’incrementin considerablement. D’aquesta manera, la despesa laboral per treballador va recular un 3’2% en l’últim tram del 2012; a més les percepcions no salarials van retrocedir un 15’65 %. Encara és molt més greu que, en els darrers 3 anys, els empleats públics hagin perdut un 30% del seu poder adquisitiu .
Davant d’aquestes xifres, d’autèntica regressió social, existeixen massa persones, de carn i ossos, a l’atur; però també molts ciutadans que treballen, que cotitzen, tant en el sector privat com en el públic, que es troben – injustament i desesperadament – en el llindar de la pobresa. Catalunya ha de saber invertir la tendència, altrament serà molt complicat tirar endavant amb dignitat i poder exigir al ciutadà més esforços de tota mena. Hem de desactivar les maleïdes retallades, abans que aquestes provoquin el descarrilament del procés sobiranista.
