El Tribunal Constitucional, per unanimitat, va tombar recentment les estructures d’Estat i deixa clar que Catalunya no té res a fer a Espanya. De fet, de res ha servit que l’Estatut contempli la creació d’una Agència Tributària a Catalunya. El Tribunal Constitucional, amb una sentència, va anul•lar alguns dels articles i disposicions addicionals de la Llei de mesures fiscals i financeres del 2015 que, entre altres, preveu la creació de l'Agència Tributària pròpia i altres “estructures d'estat”, en concret, la creació a l'Agència Catalana de Protecció Social, el pla director dels sectors d'energia, telecomunicacions, sistemes d'informació i transport ferroviari, l'inventari del patrimoni de les administracions públiques i el catàleg d'infraestructures estratègiques. L’anomenada, operació Catalunya -d’assetjament i guerra bruta contra diversos polítics independentistes- s’està portant a terme -d’una forma conjunta i coordinada- amb una operació constitucional, en teoria legal, contra Catalunya, la qual cosa posa de manifest l’abast i la magnitud del “problema“ de la qüestió catalana.
Al mateix temps que succeeixen aquests tèrbols episodis –legals i no legals- una vegada més es posa de manifest una ofensiva descarada contra la llengua catalana; contra la normalització lingüística efectiva de la nostra llengua pròpia i la vulneració de les lleis que l’emparen. Fins hi tot, des d’Ajuntaments i d’altres institucions de proximitat es relaxen els requisits per a contractar el personal adient, per exemple en la contractació de socorristes, sense el nivell de català indispensable; o al fet, encara més greu, que no s’atengui un nen perquè parla català. Així mateix, en el sector de la sanitat pública és multipliquen els casos de discriminació lingüística; quan això, amb la llei a la mà, hauria de ser impossible a l’any 2016. En síntesi, que per una banda patim les ensulsiades directes del govern espanyol i tota la seva superestructura uniformitzadora i, per altra banda,en els qüestions “menors” del dia a dia la regressió, lingüística i política, cada dia és més clara. Només hi ha una solució: ens hem d’enfortir, hem de prendre consciència que encara no tenim prou força. El problema continua essent el mateix de sempre : cal fer política amb majúscules amb més efectivitat. Cal continuar per la via del civisme i la fermesa, de baix a dalt. Cal continuar, amb normalitat, amb la construcció nacional amb grans dosis de cohesió i justícia social redistributiva.
