Sembla que a casa nostra, a Catalunya estem arribant a l'hora de la veritat. La qüestió no és gens fàcil. A mes, una part de la gent no pot seguir per culpa de la precarietat sociolaboral i la mortificació espanyolista; però la determinació del govern
català i la societat civil és diàfana. No podem fer cap passa enrere. La única manera de poder tirar endavant amb dignitat i sortir de l'atzucac és convocar el referèndum i poder-lo celebrar amb normalitat democràcia, amb el vistiplau d'Europa i
les institucions europees.
Ara i aquí,vivim moments històrics a molta velocitat. El queés notícia avui, demà ja sembla que no té massa importància. Catalunya ja fa molts anys que demana ser escoltada i poder exercir la democràcia, amb tots els ets i uts. Vàrem intentar disposar d'un Estatut raonable, però la pressió de la intoxicadora premsa de l'altiplà castellà i la piconadora judicial ho van fer impossible. No és gens nou, però ara sembla que les forces unionistes i assimilacionistes volen endegar el ventilador, en
relació amb el Cas Millet i intentar anihilar, a tort i a dret, tot el ventall social de l’ independentisme Es pretén desprestigiar tot l’ independentisme, quan la realitat és que aquest moviment és quelcom molt transversal i molt ampli, més enllà del pensament
polític. Per altra banda, cal tenir molt present que el cas Millet és, per damunt de tot, una corruptela més del règim del 1978 .El cas Millet és el súmmum de l'autonomisme dependentista i un subproducte molt tòxic de l'anomenada política del “peix al cove”.En aquesta cas, més enllà de la metàfora, aquest peix fa
molta i molta pudor. Vivim temps difícils, sobretot a Europa,però la determinació és clara , ha de ser clara. Hem de seguiren davant amb el full de ruta previst i pensar que la neteja pública, la transparència política i la justícia social només serà
possible amb un país nou que pugui decidir l'esdevenidor col•lectiu de tots els catalans . A més, a març de 2017 la“possible” alternativa federalista ha quedat completament difuminada. El sobiranisme, l’ independentisme, exquisidament
democràtic, més enllà d'una opció política determinada és una autèntica necessitat social.
En síntesi, la determinació ha de ser diàfana: ens hem de poder autodeterminar de debò per tal de disposar de veritables eines polítiques i socials que facin possible que Catalunya sigui/esdevingui un país més net , més just més lliure i on valgui
la pena viure-hi .
