No comprenc aquests polítics que argumenten que una cosa és la crisi i una altra la independència; és a dir, que en aquests moments s’han d’aparcar les reivindicacions sobiranistes, per tal de dedicar-se exclusivament a lluitar, d’una forma genèrica i poc concreta, contra la crisi.
Ara i aquí, caldria entendre que la crisi i el procés cap a la independència de la nostra nació catalana és un mateix combat que no es pot separar. Cal tenir molt present que la nostra dependència a Espanya ens incrementa enormement la crisi. Pensem que el dèficit fiscal ens fa anar molt malament ; a més, la nostra situació de subordinació colonial no ens permet poder organitzar una planificació adequada de la nostra situació econòmica i social, ( un canvi de model econòmic) amb la finalitat d’encarar satisfactòriament la recessió.
Per altra banda, aquests polítics que diuen que el país no està madur per a fer un referèndum sobre el dret a decidir, fins a ara, ells mateixos no han ajudat gens a crear una atmosfera més favorable a la sobirania plena. És a dir, aquest argument pot semblar la cançó de l’enfadós, perquè, d’aquesta manera, el país mai estarà madur per deslliurar-se del seu jou colonial i la crisi sempre ens afectarà més que en altres llocs d’Europa que han pres la ferma determinació de decidir de debò.
