Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El nou “lumpen-proletariat” europeu

|

- Publicitat -

Europa està una mica malalta; però en d'altres continents és molt pitjor, inclosos els Estats Units. Això no vol dir que l'idea d'Europa no hagi de millorar molt.  No hi ha dubte que el 30% de vots obtinguts,a la primera volta de les regionals franceses,  per  Marine Le Pen   és un símptoma que les classe populars franceses i -per extensió jo diria que també les europees- no entenen ni accepten una globalització molt malgirbada que ens aboca a un model econòmic de molt  baix nivell que és un desastre en majúscules.

De fet, fa unes  setmanes la premsa francòfona feia alguns comentaris argumentant que aquest  veritable “Tsunami” polític a favor de Marine Le Pen  i  el Front Nacional, és un vot de protesta, però no pas d'extrema dreta, sinó d'esquerres: és una interpretació lliure de  la qual  no hi estic d’acord del tot. També  he llegit al setmanari de centredreta  l’Express  que Marine  Le Pen seria, representaria una mena de  “extrema dreta caviar” No ho sé, però el que queda clar que és  aquest és un vot, no només a l’Estat  francès sinó al conjunt de la UE, contra la globalització desordenada que patim a tota Europa, també a casa nostra, i contra un model econòmic  i social molt “low-cost” imposat “des dalt de tot”; és a dir, des d’unes instàncies no polítiques. I el pitjor de tot és que aquest poder ocult no  té cap legitimitat política ni  ciutadana. Es passa per l’entrecuix la concepció clàssica de  la democràcia.

Publicitat

En síntesi, el problema social  i polític de la UE, en uns llocs molt més que en d’altres, és l’atur, la precarietat laboral i l’emergència d’una classe social -que abans podia ser de classe mitjana baixa- que avui en dia ha esdevingut un veritable “lumpen-proletariat”  (una mena de subproletariat postindustrial), però sense cap mena de consciència social  i, alhora, molt despolititzada; que es troba atrapada en una societat  europea  postmodernista del segle XXI, cada cop més líquida, més injusta i més manipuladora.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut