És una gran desgràcia, és quelcom incomprensible que la majoria absoluta del PP, al Congrés dels Diputats, hagi rebutjat una proposició de Llei del Parlament de Catalunya per modificar la llei orgànica del poder judicial i altres normes connexes en matèria de drets lingüístics en l’àmbit de la justícia, per tal que el català sigues un requisit –i no només un mèrit com fins ara- per als jutges, fiscals i funcionaris de l’administració de justícia a Catalunya.
No s’entén que quelcom que hauria de ser de sentit comú -com és que el coneixement del català i del dret propi de Catalunya siguin requisits per a l’exercici de la Judicatura al nostre país- s’hi posin tants bastons a les rodes. De fet, aquestes són mesures destinades a afavorir la idea de la Justícia com a servei públic i eina de normalització social i nacional. Per altra banda, també es posa de manifest que aquest cas és un problema de sociolingüística, dur i pur. De tota manera, vist el resultat, tanmateix, el més fàcil serà que sigui possible en la futura República Catalana, abans que per una altra via.
