Com a ciutadà d’un país, d’un Estat –suposadament- democràtic estic molt indignat per les noves multes de 90.000 a l’ANC i a Òmnium; és a dir, a les dues associacions més emblemàtiques de la societat civil catalana. En total, aquestes multes -terriblement injustes- ja s’eleven a 330.000 euros per a cada associació .
La imposició de la dura sanció econòmica, per un suposat incompliment de la llei de protecció de dades (mai s’havia aplicat una multa tan dura i forasenyada per aquest motiu a l’Estat espanyol) no deixa de ser una “excusa de mal pagador” amb una intencionalitat política molt destacada: intentar espoliar i arruïnar econòmicament les dues associacions. Aquesta acarnissament polític, aquesta arbitrària atzagaiada del nacionalisme castellano/espanyol, mai vista fins ara, contra aquestes dues associacions –exemplars, cíviques, pulcres, netes i democràtiques- no és més que un càstig polític amb tots els ets i uts, per tal d’advertir, atemorir i amoïnar el conjunt de la societat catalana.
No hi ha dubte que la democràcia a l’Estat espanyol encara ha de superar moltes provés, encara no és ferma, de cap de les maneres. No deixa de ser una mena de “desideràtum”. És a dir, una qüestió que no es troba a l’alçada d’uns mínims paràmetres polítics i socials europeus. .
