Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Fermesa, civisme i voluntat democràtica

|

- Publicitat -

El joc  brut, constitucional/espanyolista   va guanyant terreny a marxes forçades. Desprès que  la  Declaració de Sobirania  i del Dret a Decidir  del Poble de  Catalunya,  del passat  23 de gener  d’enguany, hagi estat declarada inconstitucional –  hagi estat suspesa cautelarment-  fa  la  sensació  que  es pretén   inhabilitar  el conjunt dels  ciutadans de  Catalunya .

No hi ha dubte que, més enllà de la qüestió jurídica, Catalunya ha  arribat  a un punt d’ebullició, a un punt de no retorn. Passi el que  passi  a partir  d’ara, la situació actual de  casa nostra  sembla  l’inici d’una mena de revolta  interclassista, que vol “guanyar la llibertat”  i  deixar de dependre  d’una oligarquia castellana, amb seu a Madrid, que simplement  ens  vol xuclar la sang a tots els  catalans,  a través  de l’espoli fiscal, i  que, ara, ha trobat un  nou element per  ofegar-nos encara amb més força : l’objectiu de dèficit totalment  insostenible. Cal tenir molt  present que, en els  darrers  150 anys, el  catalanisme  ho  ha intentat  tot per tal de poder  trobar un  encaix  acceptable amb Espanya, però  ha estat  impossible .Des de la Renaixença  fins  les eternes discussions sobre l’Estatut del 2006,  Catalunya  ha volgut viure en simbiosi  amb Castella/Espanya i, alhora, transformar l’Estat, per tal de superar aquesta oligarquia, preindustrial i predemocràtica  que  ho  domina  absolutament  tot: la tasca ha estat  totalment  infructuosa.   Ara, al  maig del 2013 un alt tribunal espanyol  no reconeix la sobirania del poble  català; en llenguatge  planer,  ens  ve  a dir que no podem ser  catalans  amb tots els ets i uts, que per  anar a Europa primer  hem de  passar  pel sedàs de  Madrid. No podem ser  lliures. És la primera  vegada en la història de la democràcia a l’Estat espanyol que un  tribunal suspèn la declaració  d’un parlament; però que no s’equivoquin, perquè la sobirania no se suspèn ni s’aprova, no es dóna o es prem, es posseeix. A més, el dret a l’autodeterminació està  per damunt de totes les constitucions del món. Ara i aquí,  hem entrat  en un període  extremadament  dur  per Catalunya .Cada  dia ens insulten i ens ridiculitzem,però el camí ja està  marcat; ens cal,sobretot, no caure  en la desmoralització col•lectiva, malgrat  la guerra  bruta  de la censura  i l’espionatge. És l’hora de  resistir i combatre, amb l’arma més poderosa de totes : la democràcia. El poble català  vol poder  votar  i autodeterminar-se d’una forma diàfana. Amb fermesa, civisme  i voluntat democràtica ens en sortirem .

Publicitat

Opinió

Minut a Minut