Massa vegades la gent de fora de Catalunya (que no sigui de l’Estat espanyol) té més confiança en què el porcés d’alliberament social, democràtic i nacional de Catalunya acabarà bé que no pas els propis catalans. Aquest és el cas de George Kerevan, un diputat de l’SNP (el partit nacional d’’escòcia) al Parlament de Westminster que, a més, és President de la Comissió d’aquest parlament -amb seu a la ciutat de Londres- sobre l’estudi i discussió del procés català . De fet, la gran paradoxa és que en el Parlament de Westminster es parli, es debati sobre la necessitat que Catalunya pugui votar amb normalitat en un referèndum d’autodeterminació i, per contra, que al Parlament de l’Estat espanyol de la madrilenya “Carrera de San Jeronimo” no es pugui discutir de res en relació amb la legítima emancipació de Catalunya, perquè la CE : la “llei bíblica per excel•lència” ( més que la llei, és la seva interpretació dogmàtica,”gairebé per la gràcoa de Déu”) no ho permet.
George Kerevan, periodista i economista escocès de 68 anys, nascut a la ciutat de Glasgow, abans de ser menbre de l’SNP va pertànyer a la “International Marxist Group” i, més endavant, regidor del “Labour Party” de Tony Blair de la ciutat d’Edimburgh. A l’any 1996 abandona el “Labour party” i s’integra a l’SNP. George Kerevan, a banda de ser President de la Comissió del Parlament Britànic sobre els afers catalans, recentment, va escriure un molt interessant article al diari de Edimburgh The National titulat. “Oblidem el Brèxit: la veritable qüestió de fons d’Europa es juga a Barcelona”. En aquest escrit George Kerevan ve a dir que la causa catalana està completament internacionalitzada i que ja no és, només, un assumpte espanyol sinó que és una qüestió europa amb tots els ets i uts. George Kerevan insisteig que el cas català és un exemple clàssic d’un poble mil•lenari, el poble de Catalunya, que té un objectiu concret i diàfan : esdevenir lliure mitjançant la democràcia (un refeeèndum d’autodeterminació), però que des de Madrid, amb una democràcoa de molt baixa qualitat, no es vol deixar, de cap de les maneres, aplicar la democràcia.George Kerevan també fa referencia als “postulats postfranquistes” d’alguns articles de la CE i al fet que a l’Estat espanyol, d’ençà de 1978, mai no ha existit una veritable reconciliació, ni un procés de la veritat com va passar a Sud-àfrica. George Kerevan tampoc entèn que una teòrica democràcia -amb homologació europea- pugui inhabilitar els responsables del 9-N i multar més de 400 càrrecs electes per defensar la seva llibertat ideològica; és a dir, la seva llibertat d’expressió. Gràcies George Kerevan.
