Els anomenats TBC, treballs en benefici de la comunitat -definits com l’obligació de la persona penada d’exercir una activitat no retribuïda d’utilitat pública i/o interès social amb la finalitat de servir de reparació a la comunitat per la infracció comesa- s’haurien d’institucionalitzar com a alternativa a les sancions pecuniàries (administratives i judicials) en cas que els condemnats fossin persones insolvents o amb insuficients recursos econòmics.
No pot ser, de cap de les maneres, que un ciutadà (que hagi comés un delicte lleu) que no pugui fer front a una sanció econòmica hagi de complir una pena de presó. Els TBC, en temps de crisi dura i pura “in crecendo” han de servir per evitar i reconduir una situació social desesperada; ara bé, no haurien d’utilitzar-se com a “coartada” per tenir a disposició dels empresaris una ma d’obra esclavista, que faci la funció antisocial d’una mena d’exèrcit de reserva laboral. Tampoc haurien d’aplicar-se perquè els governs s’estalviessin contractar més personal als sectors bàsics i estratègics de l’Administració de Justícia, la sanitat o l’ensenyament.
Els treballs en benefici de la comunitat haurien d’implicar poder tenir una alternativa digna, per tal de fer front als petits deutes contrets amb els ajuntaments i les companyies de subministraments. Estic pensant en els rebuts impagats -a causa d’una situació econòmica i laboral exasperant- de l’aigua, el gas o l’electricitat. De fet, ja hi ha alguns ajuntaments que comencen a fer servir els TBC, com a opció per tal de poder fer front a la morositat social. De tota manera, la institucionalització, la generalització dels TBC hauria d’implicar una major coordinació entre els Ajuntaments, els Mossos d’Esquadra, els serveis socials i l’Administració de Justícia, amb la finalitat d’evitar abusos i fraus.
