El passat 28 de juny de 2010 va ser un dilluns d’estiu que fer molta calor, aquest dia passarà a l’historia com una data negre, com una data molt negativa per a la nostra nació catalana. Aquest 28 de juny d’enguany, dia d’una terrible calor tropical, un òrgan judicial que es troba a molts quilometres de Catalunya, va esmenar una decisió sobirana presa pel poble català en referèndum .
Aquell fatídic 28 de juny de 2010 va sortir a la llum pública una sentència contra la legitimitat catalana, que portava gairebé quatre anys incubant-se. Aquest resolució judicial ( que té molt poc de judicial i molt de política ) pot contribuir a fer més difícil la vida quotidiana dels catalans de carn i ossos, a fer perdre qualitat de vida al conjunt de la societat catalana . Aquest dràstica retallada de l’Estatut – en qüestions clau com el finançament, la llengua i la justícia – és un autèntic torpede contra la línia de flotació de Catalunya, la seva cohesió social i les seves institucions.
Davant d’aquesta situació, caldria plantejar-se les següents preguntes. En una democràcia, madura i de debò, és adient i responsable acatar la indignitat ? Cal demanar permís per tal que es respecti la voluntat del poble de Catalunya ? .
