Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

La politització de la justícia i Europa

|

- Publicitat -

En aquest  article  vull  comentar i tractar de les  onze  recomanacions que va  fer, fa tres anys, el Consell d’Europa al govern espanyol en relació amb la vidriosa  qüestió (de gran actualitat per moltes raons) de la politització  de la justícia  a l’Estat  espanyol.  La  realitat  sembla  que  ha  empitjorat  molt.

Ara  i aquí  ja es pot dir que  la  no-separació de poders a l’Estat espanyol amoïna de valent  els  experts  en temes de  corrupció  europeus. De fet, el Consell d’Europa està  indignat  amb l’ús polític dels  Tribunals a l’Estat  espanyol. De  les onze  recomanacions  que va fer  aquesta important institució europea cap s’ha  complert. Doncs bé, El Consell  d’Europa  està  molt preocupat amb el sistema actual d’elecció -a través  del  Congrés  i el Senat-  dels 20 membres del  CGPJ :  no  garanteix  prou la independència judicial. Una altra  qüestió  que inquieta  molt  Europa és el sistema d’elecció dels alts funcionaris de la judicatura; segons el Consell d’Europa, no garanteix  prou la transparència i la imparcialitat. De fet, segons les institucions europees, la justícia no només ha de ser independent sinó que també  ho ha de semblar. Cal no oblidar que l’Estat espanyol es a la  cua, en el lloc 25 sobre 28, del rànquing europeu de la percepció de la independència  judicial. En aquest sentit, també  cal afegir que la lluita contra  la  corrupció a l’Estat espanyol és  pitjor  que  en països com Botswana. Quatar o Taiwan. Una altra  qüestió que incomoda  molt  Europa és  la  manca de  transparència  entre el  govern espanyol i la fiscalia; en aquest  punt es posa clarament en dubte  la divisió de poders de Montesquieu; a més, això es constata  clarament  en la  forta judicialització  del procés  sobiranista  català, ja  que  mantes  vegades esdevé quelcom dogmàtic, ridícul i fins i tot malaltís, un exemple diàfan el tenim en la darrera sentència del Tribunal constitucional en relació amb l’anul•lació d’una llei del Parlament català que prohibia les curses de braus a Catalunya. També la qüestió lingüística -la marginació i minorització de la  llengua catalana  a l’administració de justícia- és  greu   segons Europa. En comptes d’aplicar un sistema racional, semblant a països plurilingües i plurinacionals, com pot ser Bèlgica, Suïssa i el Canadà, el govern espanyol manté una justícia molt centralitzada  i dogmàtitzada,  la qual  cosa provoca uns disfuncions  terribles . I això  fins a les onze recomanacions, les quals representen onze “punts negres” clamorosos .

Publicitat

Opinió

Minut a Minut