Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

L’habitatge, la justícia social i la República catalana

|

- Publicitat -

El  gran augment  del preu  del lloguer -i  la pràctica desaparició  del lloguer  social- això afegit  a la dificultat  actual per accedir al crèdit per una hipoteca provoquen, configurenque, a 2018, la  qüestió  de l’habitatge  (juntament  amb l’elevat preu, i desastrós servei, dels subministraments; aigua,gas,electricitat i telèfon) faci, gairebé  impossible per  a les rendes mitjanes i baixes, poder  viure a  casa nostra amb dignitat. L’habitatge ha esdevingut  un gravísism  problema, de justícia social, de primer  ordre.

En aquests  moments  el panorama de quelcom tan vital  com poder gaudir d’una llar  ha  esdevingut una cosa  macabre. Aquerta  és una qüestió que, massa vegades,  serveix per  acusar el  sobiranisme,  l’independènisme que no es preocupa dels temes  social. Això es completament  fals, atès que  el govern català, aabans de ser intervingut  per l’art. 155 CE.  havia elaborat  unes lleis sobre lloguer  social i pobresa energètica,que podien atenuar la situació, però, automàticament, van ser recoregudes al TC a instàncies del govern espanyol .Tot això  posa  de  manifest que el procés sobiranista  i la futura  república  catalana  no és, exclusivament, quelcom identitari; sinó que és, sobretot, una qüestió bàsica de per tal d’implementar  la justícia  i la cohesió  social  a Catalunya.

Publicitat

Per  altra banda, el paquet legislatiu, les lleis en relació amb l’habitatge encapçalada per la nefasta i antisocial  LAU  (que van estar proposades i imposades a casa nostra, tant per  el PSOE com pel PP, des del Congrès de Diputats  i el Senat des del anys  80 del segle  passat) són un desastre en majúscules. Ara, la problemàtica concreta dels  lloguers abusius està accentuant l’estat  del  malestar  social; principalment, a causa d’una manca d’ética  i regulació  en el sector. De tota manera, caldria  distinguir diferènciar ,en relació  al lloguer (cos aque la llei no fa)  entre els petits  propietaris, -a voltes de subsistència,per complementar unes pensions indignes- i els anomenats “fons voltors” superespeculatius  vinculats  al negoci dels lloguers turístics ,e l quals estan destrossant la  cohesió  socials  dekls nostres pobles , viles i , sobretot, ciutats.

A més, tot aquest fenomen antisocial  -tan pervers-  com  són els lloguers  abusius (vinvulats  als  fons  voltors  especulatius) implica  unes derivades, unes  ramificacions  molt  malignes, en el sentit que  és el màxim responsables dels  col•lapses  en els  Jutjats, en els serveis  socials,  en la mobilitat   i en les policies  locals  i Mossos d’Esquadra, la qual cosa  obligaria a duplicar o triplicar  les platilles d’aquests serveis indipensables .  En conseqüència es  lleis espanyoles que  se’ns imposen a Catalunya  en relació amb els  lloguers són  desastroses, tant  per al petit propietari  com per la gran majoria de  llogaters, cosa que  fa impossible  l’estabilitat . A títol d’exemple,a Alemanya un llogater  es passa 16  anys, de mitjana, en el mateix  habitatge.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut