És curiós que els preus de les begudes alcohòliques i el tabac a Luxemburg siguin dels més baixos de la UE; amb d’unes diferències abissals en relació amb els preus del seus veïns de l’Estat francès, Alemanya i Bèlgica.
Cal tenir present que el Gran Ducat de Luxemburg és un paradis fiscal – ocult i tolerat- dintre de la UE. El pais de Jean Claude Juncker, actual President de la Comissió Europea. quan va ser primer ministre d’aquest petit país va “perdonar” molts impostos a 300 multinacionals, algunes d’elles tan potents com Google. Aquest petit “paradís caché” al cor de la UE és una mena de ”Cova d'Ali Baba i els quaranta lladres”. És escandalòs que en el “rovell de l’ou” de la UE hi hagi un estat amb nomes 400.000 habitats (una mica més de la meitat del conjunt de la població de les comarques gironines) sense massa taxes, amb molt poca transparència econòmica i fiscal i amb molt de “diner negre” ( d’origens molt tèrbols) en els seus multiples serveis bancaris “d’alta qualitat”. No hi ha dubte que Luxemberg fomenta la corrupció arreu d’Europa i, lamentablment, les institucions comunitàries resten completament esmaperdudes .
El més greu de tot és que -segons un recent informe del diari francès Liberation- a banda del país de “Monsieur Juncker” existeixen quatre estats més de la UE –Malta, Holanda, El Regne Unit i Irlànda- (cadascun, délls amb la seva “especialització” que també es poden catalogar com a paradisos fiscals dintre la UE.
