No s'entén l'actitud tancada del President de la Diputació de Tarragona, al negar-se a debatre la resolució independentista aprovada al Parlament de Catalunya, així com altres dues mocions a favor de l’Agència Tributària Catalana i la lluita contra la pobresa energètica. Jo recomanaria al Sr. Poblet que segueixi l’exemple de Girona, en què el President de la Diputació, del seu mateix partit, ha consensuat i aprovat (amb diversos grups polítics força diferents) amb tota normalitat, les mateixes mocions.
No pot ser, de cap de les maneres, que Tarragona es converteixi en una mena de “reserva espiritual” de l'unionisme assimilacionista postfranquista. De fet, caldria preguntar-se, des del punt de vista sociològic, i sense ànim de polemitzar, generalitzar ni ofendre ningú, per què són tan “fachos” a Tarragona. Fachos és una expressió francesa, que fa servir molt a la premsa francòfona, per definir la gent reaccionària, autoritària, jacobina i propera a l’extrema dreta. En qualsevol cas, voldria matisar -i si és necessari demanar excuses, de tot cor- per si algú s’ha pogut sentir ofès amb la darrera frase; a més, és totalment legítim el vot que han exercit els ciutadans d’aquest territori en concret. Jo solament intento descriure una situació, política i sociològica, determinada.
Per altra banda, també cal esmentar que no tota la demarcació de Tarragona és igual, ja que aquesta mena “d’ideologia uniformista i reaccionaria” s'estén, més concretament, a diverses poblacions turístiques i residencials emblemàtiques del Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès i, sobretot, a la ciutat de Tarragona. La Conca de Barberà, l’interior del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre no tenen res a veure amb aquesta “anomalia” tan unionista i assimilacionista. Cal tenir molt present (potser és l’explicació de tot plegat ?) que el model turístic low-cost, molt malgirbat, de la Costa Daurada (a la Costa Brava també ho patim, en algunes zones, de forma potser menys intensa) provoca aquestes conseqüències tan desastroses per al nostre, petit i delicat, estimat país català.
