En aquest setembre de 2017, veritablement autodeterminista, en què està culminant un procés –preiniciat el 2003 i activat el 2010 amb el “coup d’État” d’una òrgan judicial que s’ha transformat en una sucursal, una extenció del poder executiu espanyol- a favor de l’alliberament social i nacional de la nostra, històrica, nació catala. Un procés, -maltractat i ridiculitzat- per poders molt fàctics i molt poc democràtic; en qualsevol cas sembla ( tot i que no tenim res blindat) que pot culminar -si més no en una primera etapa- el proper 1-O . No hi ha dubte que en aquest setembre històric s’ha posat plemanament en marxar la maquinaria “subtilment represora” de l’Estat espanyol .
No obstant això, el que sembla més greu, més “potiner” i més antidemocràtic és que la superestructura judicial (al servei del poder polític) de l’Estat espanyol pretengui perseguir i reprimir la Presidenta del Parlament, els dirigents sobiranistes de la mesa de la cambra catalana, el govern català en ple, 712 alcaldes d’arreu de la geografia caqtalana i d’altres representants polítics i funcionaris al servei del poble de Catalunya per diversos delictes (totalment subjectius). De tota manera, el que “clama al cel” és que aquesta maquinaria judicial al servei del govern espanyol intenti imputar els nostres representats per un delicte de malversació de fons i, per contra, no es digui res de res del 40.000 milions d’euros “polits” i perduts per ajudes a la Banca (aquestes dades amb estat constatades pel Banc d’Espanya). Davant d’aquesta situació grotesca, antieuropea,injusta i surrealista resulta inexplicable, incomprensible que partits i coalicions politiques teòricament d’esquerres, defensores del progrès, la igualtat social, en altres temps el dret a l’atodeterminació, com el PSC i CSQESP ( en aquest cas amb la posició en contra dels diputats de Podem Catalunya encapçalats per Albano Dante Fachin) es posicionin a favor del PP i CS i no esmentin que amb aquests 40.000 milions, llençats a les escombraries. es podia haver pagat amb escreix la posada en marxa de debò de la llei de dependència .
