Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Virus Fifa i Estat Propi

|

- Publicitat -

Tot just estrenem el mes de setembre i ja tenim oblidada la Supercopa d’Ejpaña i enllestida la tercera jornada de lliga. D’altra banda, la plana major del Rival Petit –fidel a la tradició- segueix gaudint d’unes vacances molt per sobre de les seves possibilitats,  i el virus Fifa, puntual com sempre, repeteix aparició per posar punt i final a la pretemporada. D’aquí a 15 dies començarem la temporada amb  9 punts de nou, cinc d’avantatge sobre el Maligne i els pericos amb zero punts liderant les places de descens al pou de la segona. Dades esperançadores que no han impedit, en canvi,  que els primers brots de tribunerisme hagin fet aparició a l’entorn del recargolat món culer malgrat haver guanyat al difícil València amb una bona primera part, haver golejat la Reial Societat a la primera jornada, haver guanyat al complicat camp de l’Osasuna amb remuntada inclosa i haver perdut la Supercopa pel valor dels gols a camp contrari i un parell d’errades individuals.

Tenim quinze dies per davant per començar la temporada-temporada des d’una posició privilegiada, i també per recuperar-nos d’aquest infernal calendari del mes d’agost talment com si l’hagués planificat el pitjor dels nostres enemics. Quinze dies per recuperar-nos a la salut i a major glòria del recorrent virus Fifa o el que és el mateix: repetint inútils bolos amb l’arroja elequipodetodos. Un virus, el Fifa, que a molts els hi pot semblar que és com una mena de plaga bíblica  que regularment i periòdica ens cau a sobre com un  mal sense remei. Un virus maleït que ni  els aficionats, ni els presidents, ni les federacions poden fer res per evitar-ho.

Publicitat

Que no us embauquin! El virus Fifa torna amb més força que mai i, si fins fa relativament pocs anys encara crèiem que era possible la seva total eradicació o al menys una reducció important de la seva nefasta influència, aquest any hem conegut notícies suficients relacionades amb el virus de marres que demostren la dificultat d’aquesta eradicació i, per descomptat, ni tan sols de la més mínima disminució dels seus efectes. I per què és tan difícil la seva eradicació? Doncs molt senzill, perquè és tracta d’un gran negoci, perquè s’hi mouen grans quantitats de diners i perquè hi estan relacionades moltes empreses i molts personatges del tenebrós entorn futbolístic. Quan us diguin, per exemple,  que hi ha mal rollo entre en Sandrusku i en Villar, no us ho creieu, és pura façana. Comparteixen molts interessos.

Gràcies a la incansable labor del periodista britànic, Andrew Jennings, que no ha defallit ni un moment en la seva feina d’investigació, aquest any s’han declarat públics els documents que s’havien sentenciat com a secrets en el judici celebrat a Zurich per la fallida de l’empresa ISL, la primera multinacional de màrqueting esportiu. Els documents publicats han confirmat el que molta gent ja sospitava, han deixat al descobert els tripijocs i el modus operandi del suborns pagats als alts dirigents de la Fifa i ha posat contra les cordes al president de la Confederació Brasilera de Futbol, el tot poderós Ricardo Teixeira, que no ha tingut més remei que dimitir. Teixeira, l’amic i soci del nostru president Sandrusku Rosell.

Un dels principals encausats en el judici contra la multinacional suïssa ISL és un dels seus màxims executius, el belga resident a Barcelona, Jean Marie Weber (the Bagman), que també és vicepresident de ISL España, empresa de la qual va ser gerent el president Rosell. L’administrador actual és Alejandro Andreu, un altre bon amic d’en Sandrusku. Bé, la qüestió deriva cap a la RFEF,  els seus contractes de patrocini, el Grupo Santa Mónica Sport, les vinculacions amb l’AFA argentina, la CBF, els drets de les seleccions, les Illes Cayman, BSM, l’afer Ailanto, etc.etc.etc. Qüestions extremadament enrevessades de les quals no trobarem cap informació a la premsa espanyola, tan esportiva com general, si no és per desinformar o per confondre al personal. Per saber més sobre el tema aneu al blog La Transparencia de Sandro Rosell del NO periodista Jose Luís Pérez, també conegut com a @GetafeGate

I l’estat propi què? Doncs molt senzill: la principal matèria prima del gran negoci Fifa& Federacions no és altre que les seleccions nacionals. Com més seleccions, més negoci. I per haver-hi més seleccions nacionals  és tan senzill com que hi hagin més nacions independents. Així de clar: com més nacions independents més seleccions nacionals de futbol, més jornades Fifa, més fases, més grups, més drets de seleccions, etc. etc. etc. En definitiva, molt més business per tots els que controlen aquest business. Si agafem l’exemple de les fases classificatòries dels passats mundials de Sud-àfrica veurem que ja hi varen participar una gran quantitat de seleccions totalment inexistents només vint anys enrere. Parlant de memòria em venen al cap un bon grapat d’aquestes seleccions que, posem per cas, l’any 1990 segur que no existien. Per ordre alfabètic: Armènia, Bòsnia, Estònia, Moldàvia, Letònia, Eslovàquia, Txèquia, Azerbaidjan, Rússia, Ucraïna, Croàcia, Bielorússia, Geòrgia, Macedònia i les Illes Fèroe com a regió autònoma de Dinamarca. I segur que encara me’n deixo.

Així doncs, si un dia veieu que fan retirar una pancarta del Camp Nou amb el literal CATALUNYA IS NOT SPAIN, no penséssiu pas que el president Rosell és contrari a la independència del nostre país, no. Només es tracta de complir religiosament amb els serrells del contracte de la venda de la samarreta amb QF i deixar ben visible la seva publicitat estàtica. De l’independentisme del Sandro Rosell, ni dubtar-ne. Com tampoc dubtem que el nostru president hagi tingut res a veure amb la depuració de Xavi Torres per part de tevetres.

Els de la Fifa ho tenen clar. Business es business i com més nacions més ingressos. En Sandrusku, que ja ha demostrat gran habilitat pels negocis, com ara la famosa venda i revenda de l’avioneta brasilera, també ho té clar. Nosaltres, que també ho tenim clar, ens permetem demanar públicament que quan calgui negociar amb els organismes internacionals la constitució de Catalunya com a nou estat d’Europa, que els negociadors no s’oblidin de la Fifa.

I si els drets de la selecció catalana s’han d’adjudicar a les empreses del Sandro Rosell, a Rival Petit no hi posarem pas  objeccions.

És més, si les vol compartir amb l’amic Tito Floren, tampoc hi posarem objeccions.

A Rival Petit sempre solidaris amb les víctimes de la crisi.

blaugrana4

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut