És evident que en tot allò que fa referència al procés d’independència del nostre país, en aquests moments estem jugant el que vindria a ser l’equivalent a la gran final de la Champions. I és en aquest context que, en contra de tots els pronòstics inicials, l’equip Independentista aguanta fort davant del poderós equip Unionista.
Però com passa en les finals en que juguen dos equips de nivell, cadascun d’ells intenta anular el que són les peces indispensables de l’altre equip: marcar a la curta distància els jugadors que són els caps pensants de l’equip contrari, arraconar al darrera els distribuïdors de joc, evitar que la pilota passi pels peus dels cervells i fins i tot, alguns, assetjar a faltes els líders nats de l’altra formació.
És per això que és en les grans finals quan es visualitza quins jugadors atreuen l’atenció de l’equip contrari i, en conseqüència, es posa de manifest qui porta realment a sobre de les seves espatlles el pes de l’equip: els veritables líders d’aquest.
La final fa dies que ha començat i l’equip Unionista està fent un assalt constant a uns quants jugadors de l’equip Independentista. En el costat de l’equip Unionista totes les tàctiques són admeses per aturar el joc alegre dels independentistes, i amb connivència amb les àrbitres del partit, els cops de peu als turmells ja han aconseguit asseure a la banqueta a quatre jugadors claus: Artur Mas, Quico Homs, Irene Rigau i Joana Ortega.
El temps de joc s’acaba, i sense amagar-se dels espectadors, el capità de l’equip Unionista ha tornat a donar instruccions als seus jugadors i a l’àrbitre: el següent que s’ha treure del terreny és el President Puigdemont.
Així que ara, en aquesta recta final del partit, és el moment de la grada. La tensió es va notant cada vegada més a peu de gespa. Per això ara és el moment que la força dels seguidors de l’equip Independentista se sumi de nou a l’esforç titànic que estan fent el seus jugadors. Ara és el moment de compensar les males pràctiques de l’equip Unionista amb l’escalf de l’afició.
Ara és el moment, perquè com a les grans finals de la Champions, aquesta que estem jugant només la pot guanyar un dels dos equips. El que guanyi escriurà la història, el que perdi quedarà en l’oblit dels temps.
I per cert, deixo per les cròniques de l’endemà de la final, l’anàlisi de les raons de per què “casualment” tots els jugadors que els unionistes han apartat del terreny de joc són del Partit Demòcrata (PDECAT). Potser és que en realitat això s’assembla més del que ens pensàvem al futbol i des de Madrid han identificat clarament que sense el Partit Demòcrata no es guanyarà la final de la Champions del procés independentista.
Josep M Cruset Domènech
President de Vegueria del Partit Demòcrata a les Comarques de Tarragona
