No passa res… O sí?

Aquesta nit he viscut des de la redacció del diari on treballo  múltiples reaccions a la històrica pallissa del Bayern Munic al FC Barcelona a l'anada de la semifinal de la Champions. El 4-0 final reflexa el que ha estat el partit, però han passat coses que molts culers no deixaran passar per alt.
Diuen que tres dels quatre gols de l'equip muniqués no tindrien que haver pujat al marcador; parlen de dos penals clars a l'àrea del Barça que tampoc ha sancionat l'àrbitre. Son coses del futbol. Excuses.
De tota manera, el més curiós ha estat les diferents reaccions del seguidors blaugranes que jo he pogut percebre. Uns es decanten pel “no passa res”, al.legant que és una derrota humiliant, sí, però davant d'un dels millors equips d'Europa. I jo pregunto, jo que no soc culé, què el Barça no és dels millors d'Europa? Segons això, aquest duel hauria d'haver estat més igualat. Uns altres ho veuen negre, molt negre i diuen que “s'acabat un cicle i convé canviar moltes coses”, des de jugadors, cos tècnic i fins i tot directiva. I la tercera via, a la que pertanyen els que no són culers, va més enllà: la paraula més fina que he escoltat aquesta nit és “ridícul”.
Sigui com sigui, jo em miro les coses des d'un prisma un xic més ecuànim, menys 'forofo', si s'em permet aquesta paraula. El que jo he vist és que el Bayern no ha estat el dominador clar, però ha sabut llegir perfectament el joc del Barça, aquest joc que tan ha meravellat durant els darrers anys ara sembla que ja no està ni de moda. Resumint, el Bayern ha desactivat al Barça.
És cert que l'equip de Tito Vilanova (avui no gaire encertat en el plantejament) ho ha provat, però disparant a porta només dues vegades (Bartra i Alves crec, que a més son defenses) un equip no guanya partits. On vull anar a parar és que vist des de fora, sembla clar que a Can Barça fa falta un canvi i al final sí que serà cert allò que deia el de la caverna, com jo l'anomeno: ¿Fin de ciclo?