El català no ven (o no el deixen vendre)

Avui no parlaré de coses que passen a Catalunya. El tema de la independència està molt manit per totes les parts i crec que cadascú ja sap el què ha de fer. Però sí que vull queixar-me d'una situació que va començar ja fa un parell d'anys i que aquest any sembla que s'acabat d'arrelar a Eivissa, illa on acostumo a estiuejar.
Fins fa uns dos anys era relativament fàcil trobar souvenirs, records, detallets per portar als amics o la família amb el topònim 'Eivissa'. Estava en qualsevol objecte típic d'un lloc turístic com cendrers, encenedors, clauers, enganxines… Ara no.Tot està en castellà menys en alguna botigueta de samarretes que respecta la traducció al català de la Vila pitiusa. La excusa que donen els comerciants és que “Eivissa no ven i 'Ibiza', sí”. Potser, no dic que no. El cert és que els molts estrangers que venen a l'illa la coneixen com 'Ibiza'. Però així no anem bé. Jo, que soc mal pensat i molt usuari de la frase 'Piensa mal y acertarás', em crec que fins i tot s'hagin inventat sancions per no fer us del castellà.
És molta casualitat que el Parlament balear, governat en majoria pel PP, aprovi que tota la nomenclatura oficial es faci en castellà i, com efecte dominó, tot el que porta el nom de ciutats en català, com Maó o Eivissa, adoptin també aquesta 'obligació' parlamentària.
Jo no visc a Eivissa. Ja m'agradaria, és un dels meus somnis perque aquí  em trobo molt a gust, tranquil, hi ha pau malgrat les nombroses discoteques que hi han… però em sap molt de greu que per culpa d'una gent contrària a l'us d'altres llengües autòctones es perdi un idioma o dialecte o com es vulgui dir. A la Comunitat Valenciana passa tres quarts del mateix. I als catalans ens diuen 'nazis' perque volem fer una consulta democràtica i legal per saber si el poble vol la independència o no. Jo no sé quí és més nazi, si els que volen consultar el poble o els que imposen lleis absurdes.
Per sort, i això ningú ho podrà prohibir, espero, la gent de l'illa seguirà parlant eivissenc perque és el que han parlat tota la vida, amb imposicions i sense. No deixem 'fonyar' l'eivissenc. Hi han tradicions que no es poden canviar.