- Publicitat -
Darrerament penso massa en el meu futur. Un ja té una edat, 55 anys, com per començar a pensar com vull que sigui la meva vida quan ja no estigui en edat laboral. No s'acaba el món, ho sé, però sí cal fer un important canvi de xip, buscar nous referents, objectius i com ser útil a la societat.
La vida va per cicles. De jove pensem en divertir-nos; de trenta anys i quaranta volem viure el millor possible la nostra vida, tant la familiar com la personal; ja passats els 50 volem seguir sent útils i reforçar la nostra autoestima. Jo estic en aquesta fase i m'agradaria preparar-me per la següent. Em considero jove, útil i fins i tot m'he 'reciclat' en noves tecnologies.
Però hi ha una cosa que és certa i que vaig comprovant a mesura que s'acosta l'edat crítica, la de la jubilació: L'experiència molesta, com va dir no fa gaire un mestre del periodisme i corroborat per més d'un company de la nostra època.
No és el meu cas, afortunadament, però llegeixo, m'informo i intento investigar com tracten els prejubilats joves (els que encara no tenen 62-63 anys) a l'hora de cercar una ocupació digna i per la seva edat. Hi ha un denominador comú: l'experiència no val. Les empreses cada vegada busquen més perfils de persones joves, amb mínima experiència a canvi de cobrar molt menys del que cobra un individu amb més de 50 anys. Els diners, com sempre passa, són els que manen.
Per això tracto de 'reciclar-me' una altra vegada al mateix temps que intento no pensar-hi, però el rellotge no s'atura, segueix implacable i quan menys ho esperi arribarà la maleïda jubilació o prejubilació. És llei de vida, ho sé, i he d'estar preparat per a això. Mentrestant, intento sentir-me jove i útil a la meva vida laboral actual.
Publicitat
