Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Aprendre dels entrenadors

|

- Publicitat -
S'ha fet viral un vídeo d'un entrenador de bàsquet universitari als Estats Units en el qual analitza la conducta dels pares respecte als seus fills quan competeixen o entrenen.
El tècnic afirma saber el que diu i, resumint, assenyala que ell és entrenador, amb els seus mètodes més o menys bons o efectius, però que quan juga el seu fill és un aficionat, un pare, i que no escridassa ni crida ni diu el que ha de fer el seu fill. Respecta a tots però aconsella als pares que no interfereixin en la feina dels tècnics.
Posa d'exemple als àrbitres, que dirigeixen partits per “unos pavos” i fins i tot ell mateix diu que el seu fill li pregunta sobre el seu rendiment, al que ell respon “per què em preguntes a mi? No sóc el teu entrenador, sóc el teu pare. Parla amb el teu entrenador però a mi no em parlis d'ell davant meu perquè si no no jugaràs a bàsquet. No saps per què no vas jugar bé? Pregunta-li a ell. si algú et falta el respecte jo hi seré. Si falles , no passa res, supera-ho. Jo puc ajudar-te a aixecar-te, però no em parlis del teu entrenament. Jo faig això per guanyar-me la vida i no vaig a criticar un col·lega que tracta d'ajudar-te “.
El tècnic parla dels pares de la grada que solen insultar i menysprear als àrbitres. Els diu que “hi ha algú que regala el seu temps, un diumenge, gratis, per ajudar els fills d'altres i a les grades hi ha adults cridant obscenitats als àrbitres, criticant les decisions de l'entrenador i cridant a nens. Són nens de 10 anys, no Lebron James o Dwayne Wade jugant la final de l'NBA “.
Analitzant tot això, un arriba a la conclusió que hi ha molt energumen tractant de defensar l'indefensable en un excés de protecció dels seus fills. He estat esportista, he entrenat dur, m'han motivat i m'han renyat quan calia. Després vaig ser pare i vaig presenciar entrenaments dels meus fills (juguen a golf) i quan he tractat de 'ajudar' m'han dit que em calli, que això és per a tècnics. I té raó.
Cal deixar a cadascú al seu costat: els pares, educant i pujant els fills; els entrenadors, tractant que els nanos millorin en el seu esport i rendeixin millor. I cada un a la seva parcel·la. I, lògicament, insults zero. Respect, com l'adhesiu que porten els futbolistes a la màniga quan juguen. Cal seguir així i aprendre dels entrenadors. Ells faran dels nostres fills uns éssers molt millors, guanyant i perdent, perquè de tot s'aprèn.
Publicitat

Opinió

Minut a Minut