Twitter, de moda

Des de fa 28 anys, temps que fa que treballo a MD, les he vist de tots els colors i he pogut comprovar 'in situ' l'evolució i modernització dels mitjans informatius impresos. Quant vaig entrar l'any 1984 per picar les classificacions dels Jocs Olímpics de Los Àngeles-84 no m'haigués pensat mai que arribariem fins on hem arribat. Abans depeniem de les agències d'informació. Tot sortia del rotllo de paper del teletip. Ara, no. L'arribada d'internet va revolucionar la manera d'aconsseguir informació. Si abans eren les agències ara impera Twitter, Facebook i altres tipus de xarxes socials
I això pot ser bó o no. Twitter és una eina imprescindible avui dia, però és perillós. Si la sabem utilitzar com Déu mana, la cosa anirá bé, però si ens creiem tot el que es penja a la xarxa sense abans contrastar-lo la cosa es converteix en un mentidero considerable, amb la pèrdua lògica de confiança per part dels nostres clients.
Dic tot això perque cada cop més impera la mentida. 'Difama, que algo queda' diu la dita castellana. I és cert. Exemple: les escoltes a Alícia Sánchez Camacho. Quan va esclatar la trama de l'espionatge a la líder del PP català, la caverna mediàtica espanyola va començar a llençar torpedes a la línia de flotació de la Generalitat, particularment de CiU. El mal ja estava fet i només calia esperar a veure com es desenvolupava tot el procés. Doncs un cop més, al PP i la caverna els hi ha esclatat la bomba a la seva cara. de supossada espiada, la senyora Sánchez Camacho ha passat a ser la possible instigadora de la trama.
Sembla ser que, després de les primeres investigacions a l'agència de detectius Método 3, tot va començar a l'entorn de la líder del PP català. Aquest partit, que no para de dir que s'ha de confiar en la justícia ara clama per dir que no és veritat això. Per a un sí va bé la justícia; per a altres, no.
Tot això, que es informació verídica, contrastada i real, no té res a veure amb el que es pot llegir per Twitter, tant des d'una part implicada com de l'altre. Jo mateix he llegit, en veu de Mariano Rajoy, que el PP no ha estat imputat mai per casos de corrupció. El senyor Rajoy ja no s'enrecorda de la trama Gurtel, l'aeroport de Castellò o l'escàndol de Jaume Matas mentre era president de Balears. A més, i per posar la cirereta, diu que Bárcenas fa temps que ja no hi és al seu partit quan la realitat és que estava fins fa poc cobrant del PP. Tot això, per Twitter, és una bomba de rellotgeria, on la gent, el tuitaire, ho agafa segons li convingui.
El meu àmbit és l'esportiu i podria dir casos semblants a aquest traduït a l'esport, sobre tot en referència a temes espinosos i desagradables que no tenen res a veure amb l'esperit esportiu.
Però, com tot, això va per modes. Ara impera el que he dit abans,el  'difama, que algo queda', i Twitter és una magnífica plataforma de llençament d'infàmies i desinformació. S'ha de tenir molta cura a l'hora de confirmar alguna cosa que ha aparegut per les xarxes socials. Però el que és pitjor és que hi han mitjans molt contrastats, bàsicament de fora de Catalunya,  que aprofiten tot un embolic per crear monstres informatius. I la gent s'ho acaba creient.
Amb tot això no vull dir que els mitjans diguin  mentides. No, rotundament, no. Els mitjans informen amb tot el que tenen al seu abast i posen un vidre d'un color o d'un altre per enfocar una notícia, pero sí que hi ha alguns que malauradament s'han apuntat al 'difama, que algo queda'. I es pot comprovar per internet. Després, demanant disculpes, si ho acaben fent, arreglat. Es veu que ara és moda…