Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024
Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024

El Fòrum de les estafes

|

- Publicitat -

Deu anys després, els pitjors pronòstics s’han complert. La Sindicatura de Comptes ha conclòs que el Fòrum 2004, a banda de ser un rotund fracàs, també va ser una monumental estafa.
Els dos informes sobre les entitats que van impulsar i gestionar el Fòrum -l'empresa Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 SA i el Consorci Organitzador del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004- són esfereïdors. En ells es denuncien un munt d’irregularitats de tota mena i s’evidencia que es va vulnerar la normativa vigent de manera sistemàtica tant a l'hora de contractar proveïdors i personal, com d’aplicar exempcions fiscals opaques a patrocinadors i socis, així com una erràtica (o presumptament corrupta?) política d’augments salarials, pagant a tort i a dret gratificacions impensables per “serveis prestats” a no se sap què o qui.
Però el que crida més l’atenció dels informes és que el Fòrum va ser un pastís que es van repartir tots els partits polítics de l’època: des del PSC -potser les sigles que s’han vist involucrades en més escàndols de corrupció des de la transició- a ICV, formació que llavors actuava a l’Ajuntament de Barcelona com a sicari polític dels sociates, i a Esquerra, que en aquell moment feia seguidisme dels socialistes a canvi d’unes quantes engrunes de poder municipal.
Aquest darrer cas és molt trist perquè ERC hauria pogut sortir impol·luta d’aquell frau. Més d’un any abans de l’inici del Fòrum una comissió d’experts convocada per la Sectorial de Cultura del partit, després d’analitzar totes les dades que llavors es tenien, ja va pronosticar l’ensulsiada del Fòrum i va demanar al grup municipal de Barcelona que s’oposés a aquell despropòsit que únicament endeutaria la ciutat i l’abocaria al ridícul internacional. De res va servir demostrar que el Fòrum era bàsicament una operació d’especulació urbanística –que a sobre traïa l’esperit del pla Cerdà- emmascarada amb una buida coartada pseudocultural. Indicatiu de la percepció esbiaixada de la realitat que tenien alguns, és que des de la regidoria republicana es va dir que anar contra el Fòrum “seria com oposar-se als Jocs Olímpics” i no es van prendre en consideració les encertades recomanacions de la comissió.
Àdhuc també CiU i el PP, que després del desastre van començar a criticar el Fòrum, hi havien ficat cullerada. Així, tant l’actual alcalde Xavier Trias, com l’ara presidenta del Parlament, Núria De Gispert, o l’exministre pepero Josep Piqué eren membres del consell d’administració. També n’eren membres gent com Ernest Maragall i Joan Carretero, que posteriorment i afortunada han decidit apostar per la renovació política.
Una de les coses que més sobta és el grau tan alt de compromís amb el projecte que van assolir els 159 representants designats per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol. Tanta implicació que només 5 d’aquests 159 van assistir a totes les reunions. Ara bé, les quantioses dietes d’assistència podien ser cobrades per qualsevol dels membres del consell d’administració que havent justificat la seva absència deleguessin el seu vot en un altre “conseller”.
Però a banda dels beneficiaris d’aquestes retribucions per inassistència, els individus que més bonificacions van rebre van ser el conseller delegat del Fòrum, Jaume Pagès, i el director general, Jordi Oliveras, que juntament amb la resta de directius i personal es van repartir i embutxacar més de 3,5 milions d’euros en concepte de primes per “alta dedicació i bona tasca” o “fidelitat al projecte” –segons ells mateixos van fer constar. I això que el Fòrum va ser un absolut fiasco econòmic i d’assistència!
La feina de la Sindicatura de Comptes ha estat titànica perquè ni l’Ajuntament de Barcelona, ni cap dels responsables del Fòrum han aportat dades ni documentació suficient per justificar les diverses despeses. Només se sap, per exemple, que es van gastar 12,2 milions d’euros en viatges injustificats -i això que era tasca del conseller delegat autoritzar-los! O que La Vanguardia i El Periódico van rebre un milió d’euros d’origen no acreditat per informar positivament del Fòrum. El que també es desconeix és el nombre exacte d’entrades venudes, els descomptes aplicats, o les invitacions regalades.
Amb tot, el sobrecost total de l’esdeveniment estaria per sobre dels 30 milions d’euros, el que indicaria que es van falsificar els comptes oficials en connivència amb el govern municipal i els consells d’administració del Consorci i de la societat anònima del Fòrum. Recordem que aquesta última empresa no ha pogut encara liquidar-se a l’haver estat incapaç de quadrar els balanços en nou anys.
L´única cosa que sabem del cert és que el Fòrum no va “moure el món” com la demagògica propaganda ens deia, però si que va moure molts quartos. Milions i milions de diner públic que es van fer fonedissos en mans d’uns pocs. Si s’entra a investigar en profunditat, el Fòrum podria revelar-se com la Tangentopoli catalana.
És per això que en un moment en que la nostra societat està perplexa pels grans casos de corrupció que han aflorat els darrers temps (Pujol, Millet, Bustos, Pallerols, etc.) es fa imprescindible que les forces que veritablement vulguin una regeneració democràtica i ètica de la política a Catalunya, començant per aquelles que tenen representació al consistori barceloní, denunciïn formalment el Fòrum de les Cultures davant la Fiscalia. I que, com a mínim, es cridi a declarar davant un jutge a Joan Clos, alcalde de Barcelona durant el Fòrum i president tant del Consorci Organitzador com de l'empresa Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 SA. També haurien de donar explicacions en seu judicial Jaume Pagès i Jordi Oliveras, conseller delegat i director general del Fòrum, respectivament.
Prova que aquests tres personatges van mentir és que Oliveras va dir el març del 2005 que el Fòrum havia tingut un benefici de 100.000 € mentre que al mateix temps l’alcalde Clos xifrava en uns 700.000 € les pèrdues. Ara, gràcies als informes de la Sindicatura, sabem que va costar més de 240 milions d’euros de fons públics, 31 més del que s’havia calculat inicialment. Per la seva part, Pagès, actualment conseller assessor de la Fundació Príncep de Girona (és lògic que els assessori: els borbons són especialistes en viure a costa dels contribuents), pel que es desprèn de la lectura dels informes, no hauria col·laborat en la investigació de la Sindicatura i no ha facilitat ni els contractes dels alts directius ni els justificants de despeses de viatge que ell havia d’autoritzar en virtut del seu càrrec. Aquest peça encara va tenir la barra de dir fa un parell d’anys que “el Fòrum no va ser un error”. Què havia de dir sinó un dels que més va beneficiar-se d’aquesta fastigosa martingala?
Totes aquestes irregularitats no poden quedar impunes. En primer lloc perquè moltes d’elles podrien ser constitutives de delicte. En segon, perquè no fer net avui amb aquest passat tan fosc acabarà perjudicant l’actual procés sobiranista. En tercer last but not least, perquè el bon nom de la ciutat de Barcelona està en joc.
PS. Per saber més sobre la presa de pèl col·lectiva que va ser el Fòrum 2004 els recomano la lectura del llibre El Fòrum de les Mentides (La Busca, 2006), en el qual vaig tenir l’honor de col·laborar, així com el llibre de Xavier Rius Contra la Barcelona progre (Dux, 2011) per analitzar la degradació de les “esquerres” que van fer possible aquella absurditat, i també els textos de Manuel Delgado i Manuel Trallero sobre aquells 141 dies d’infàmia.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut