Josep Pinyol


Diumenge, 26.11.2017. 21:57 h

Per una resolució democràtica del conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanya

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






En un país de la Unió Europea el conflicte que enfronta Catalunya i el Regne d'Espanya, que ha arribat a l'estadi previ a l'enfrontament mortal, s'ha de resoldre en el marc dels Pactes Internacionals sobre els Drets Polítics i Civils, dels Principis democràtics dels Tractats Europeus i d’una interpretació de la Constitució Espanyola que contradigui aquests Principis.

 

A) El conflicte català ha assolit el màxim nivell, previ a l’enfrontament mortal

 

  1. Ho revela l'empresonament i l'exili del Govern de la Generalitat i dels presidents de dues entitats cíviques com ANC i Òmnium Cultural i de la Presidenta del Parlament. Tots ells han estat acusats de rebel·lió per acomplir de manera pacífica el mandat democràtic que va guanyar les eleccions del 27 de setembre de 2015 o per organitzar manifestacions no-violentes. També ho revela que la policia vagi atacar amb violència inaudita a pacífics ciutadans que feien cua per votar en el referèndum de l’u d’octubre. Igualment és revelador el processament de més de 700 alcaldes per donar suport a aquest mateix referèndum. Aquesta no és una situació congruent amb les pràctiques democràtiques de la Unió Europea

     

  2. També ho revela el clima d'hostilitat a la majoria independentista creat per la majoria de mitjans de comunicació que defensen la unitat d'Espanya i que representen la quasi totalitat de periòdics i emissores amb seu a Madrid. L'opció política per la independència no és acceptada com una posició democràtica legítima sinó com una ofensa. Els seus protagonistes són difamats i insultats i els seus arguments i representants són marginats i vetats especialment als mitjans de titularitat pública.

     

  3. La majoria partidària de la República Catalana ha portat a terme el seu programa electoral fins a celebrar el referèndum d’autodeterminació i la proclamació política de la república malgrat l’oposició de l’Estat espanyol. Ho ha fet perquè es troba en una situació d’indefensió des de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que va infringir l'article 152.2 de la mateixa Constitució de 1978. De manera sistemàtica aquesta ha estat aplicada d'acord els plantejaments sobre les nacionalitats del partit fundat per Manuel Fraga, exministre de Franco. Aquestes posicions van ser refusades en el debat de la Constitució de 1978 i per aquesta raó va ser aprovada pels ciutadans de Catalunya en el referèndum.

     

  4. D'acord amb les paraules del President del Consell Donald Tusk que instaven a usar la força de la raó i no la raó de la força, la majoria independentista va proclamar la república, però no la va implantar el 27 d'octubre per evitar una forta reacció del Govern espanyol que hauria pogut provocar enfrontaments violents amb resultat de morts.

     

  5. Les institucions espanyoles, amb el suport dels partits constitucionalistes, van aprovar una suspensió total del Govern de la Generalitat i es van atribuir el dret a convocar eleccions, interpretant de manera abusiva l'article 155 de la Constitució, que només preveu dictar instruccions a les autoritats autonòmiques, no la seva destitució. Tot i així formar part de la Unió Europea també va inclinar el Govern espanyol a convocar de manera immediata d’unes eleccions que segons els acords del Consell de Ministres s'havien de celebrar al cap de 6 mesos.

     

Tot i la convocatòria anticonstitucional i antiestatutària d'aquestes eleccions els partits defensors del procés d'independència participem en elles per renovar la majoria del nostre poble i per mostrar el seu refús a l'empresonament del Govern legítim i la suspensió de les institucions catalanes. Després de l’altíssim nivell del conflicte, esperem que l'assoliment de la majoria al Parlament de Catalunya ens legitimarà per arribar a la solució democràtica del conflicte. Aquest que té un origen remot en el Cop d'Estat del 23 de Febrer de 1981, tal com es resumeix en l'apartat B. I un origen recent a partir de la sentència de l'any 2010 del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia, com s'exposa a l'apartat C. La profunditat del conflicte entre Catalunya i Espanya, posterior al final de la dictadura del General Franco indica que la solució democràtica ha d'estar d’acord amb els pactes internacionals sobre conflictes polítics i nacionals i no amb una Constitució espanyola que és interpretada per uns Tribunals que són jutge i part.

 

B) La insatisfacció catalana amb l’Estat de les Autonomies va portar a l’Estatut de 2006

 

  1. L’oposició catalana antifranquista aplegada en l’Assemblea de Catalunya exigia en el seu tercer punt el restabliment de les institucions i principis configurats a l’Estatut de 1932 com a expressió del principi d’autodeterminació de Catalunya. Aquell Estatut establia una relació bilateral entre les institucions catalanes i l’Estat. A l’Estatut de 1979 es va reconèixer Catalunya com a nacionalitat amb l’oposició frontal de Manuel Fraga, amb el seu reconeixement implícit com a subjecte històric en establir la ratificació en referèndum dels pactes entre la part espanyola i la catalana.

     

  2. L’intent de cop d’Estat de 23 de febrer de 1981 va tenir un dany col·lateral: va posar fi a la participació dels partits catalans i bascos en el consens constitucional de 1978. Setmanes després d’aquest cop els partits d’àmbit espanyol van portar a terme els «pactes autonòmics», dels quals es van excloure els partits catalans i bascos. Les lleis orgàniques que van desplegar la constitució van forçar el pas d’una relació bilateral institucions catalanes- institucions espanyoles a una situació multilateral de 17 comunitats autònomes. En aquesta Catalunya sempre estava en minoria en indefensió permanent, desprotegida davant de la majoria, la situació que l’autonomia tenia l’objectiu d’evitar.

     

  3. La insatisfacció amb el desenvolupament de l’autonomia de 1979 va portar el Parlament de Catalunya a proposar un nou Estatut l’any 2005. Es va seguir de manera estricta el procediment legal previst; es van acceptar retallades molt importants en la negociació feta al Congrés dels Diputats i finalment l’Estatut d’Autonomia de 2006 va ser ratificat en referèndum pels ciutadans de Catalunya.

     

  4. Però el Partit Popular i altres institucions, com el Defensor del Poble, van impugnar l’Estatut davant del Tribunal Constitucional. Durant quatre anys de debat entre els seus magistrats es van multiplicar les maniobres contra la seva independència, com la reprovació d’alguns magistrats, la no-renovació de mandats caducats en el seu termini legal, campanyes de premsa, entre d’altres.

 

C) La sentència de l’Estatut de 2010 ha forçat la desobediència com a últim recurs del poble català.

 

  1. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya és l'origen immediat del conflicte. A més de retallar l’Estatut, va infringir la Constitució Espanyola que en el seu article 152.2 estableix que un Estatut aprovat en referèndum només pot ser modificat pel mateix procediment. A més va rebaixar l’status jurídic de l'Estatut al considerar-la una llei orgànica malgrat ser aprovada en referèndum. Per tant pot ser modificada per les Corts espanyoles en les quals Catalunya sempre serà minoria i queda en indefensió perpetua.

     

  2. Només en casos excepcionals es pot accepta la desobediència civil de la legalitat constitucional. S’hi va veure obligat Gandhi davant la negativa de l’Imperi Britànic a reconèixer el dret a la independència de l’Índia. Martin Luther King va haver de combatre amb la desobediència civil la Constitució d’Alabama que consagrava la discriminació racial. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut infringit la pròpia Constitució, seguida de la negativa del Congrés de Diputats a accedir a un referèndum sobre la independència, ha obligat el poble català a la desobediència civil com últim recurs per defensar els seus drets inalienables.

     

  3. A més el govern espanyol ha ignorat i menyspreat repetides manifestacions de milions de persones a Catalunya per reclamar un referèndum com el que es va celebrar a Escòcia. La independència no s’ha considerat una opció democràtica legítima sinó com una agressió. Els defensors de la unitat d’Espanya consideren que tenen el dret a obligar per la força a Catalunya a continuar al Regne d’Espanya al que va ser annexionada l’any 1714 per dret de conquesta.

     

  4. L’any 2015 les forces independentistes catalanes van guanyar amb el 47,8% dels vots. La resposta d’un Estat de tradició democràtica hauria estat entaular negociacions com va fer el Govern britànic davant la victòria del SNP, l’any 2011, amb el 44% dels sufragis. En canvi el Govern i els tribunals espanyols van respondre amb la criminalització dels resultats electorals. Es va prohibir al Parlament de Catalunya el debat de les lleis del referèndum i de transitorietat a la independència. Una enorme quantitat de processos s’han basat en el suposat delicte de desobediència, fins a culminar en els empresonaments que converteixen les eleccions al Parlament de setembre de 2015 en una rebel·lió contra la Constitució. Perquè segons la legislació espanyola convocar un referèndum no és delicte.

 

D) Creació d'un marc previ per a la resolució democràtica del conflicte:

 

    1. Retirada per part de la Fiscalia General de l'Estat de totes les denúncies contra els dirigents catalans, començant pels presos

    2. Final de la suspensió i intervenció de les institucions catalanes en el marc de l'aplicació de l'article 155

    3. Reconeixement dels resultats de les eleccions del 21 de desembre

    4. Eliminació de l'ambient d'odi contra l'opció majoritària dels catalans des de mitjans públics com Televisió Espanyola.

    5. Revertir les campanyes contra l'economia catalana

    6. Reconèixer el marc legal que el Parlament de Catalunya ha dotat a l'escola catalana i la dignitat i professionalitat dels seus docents enfront de les campanyes calumnioses que ha patit.

E) Negociació amb Espanya en el marc de la Unió Europea

 

  1. Reconeixement de Catalunya com a subjecte polític d'acord amb el reconeixement implícit que hi havia a la Constitució espanyola abans de la sentència del Tribunal Constitucional, però també d’acord amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que forma part de l'ordenament jurídic espanyol.

     

  2. La solució democràtica al conflicte de Catalunya s'ha d'emmarcar en els principis generals de la democràcia com va fer la Cort Suprema del Canadà davant els plantejaments secessionistes del Québec. La Constitució espanyola ha d'interpretar-se en funció d'aquests principis internacionals. No pot ser un text aïllat i autoreferent com els «Principios Fundamentales del Movimiento» del franquisme.

     

  3. La mateixa Constitució estableix, en el seu article 96.1. que els tractats Internacionals, un cop aprovats, formen part de l'ordenament intern espanyol. El Regne d'Espanya ha signat el Pacte Internacional dels Drets Polítics i Civils, el primer article del qual és el dret a l'autodeterminació dels pobles. S'hi preveu una Comissió Especial de Conciliació, depenent del Comitè de Drets Humans. El conflicte català és un clar exemple de cóm el no-reconeixement del dret a l'autodeterminació deriva en la infracció dels drets civils i polítics i acaba amb presos polítics.

     

  4. Negociació per establir els passos necessaris perquè Catalunya pugui exercir el dret a l'autodeterminació reconegut en aquest Pacte, sense renúncia a la plena independència i l'articulació de la República Catalana 


lectures 656 lectures comentaris 4 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#4
QUATRE BARRES fletxa II*II Republica Catalana II*II
28 de novembre de 2017, 22.13 h

#1




RATA ADOCTRINADA PER LA GESTA-PP-O












Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#3
QUATRE BARRES fletxa II*II Republica Catalana II*II
28 de novembre de 2017, 22.12 h

#1





RATA ADOCTRINADA PER LA GESTA-PP-O













Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#2
QUATRE BARRES fletxa II*II Republica Catalana II*II
28 de novembre de 2017, 22.11 h

#1





RATA ADOCTRINADA PER LA GESTA-PP-O











Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#1
QUERIDO NA ZI-ONANISTA "zapustarrastroso" JUAN RUIZ SOLANAS aka como SUPERCAT de Figueras-Gerona: Tus palabras resuenan en mis oídos como un zumbido de moscas. fletxa VIVA FELIPE VI, REY DE ESPAÑA Y DE TODOS LOS ESPAÑOLES (logicamente dentro de TODOS los españoles estamos incluidos TODOS los catalanes)
28 de novembre de 2017, 11.42 h

QUE POENA ME DAN ESOS NAZIS QUE HAN OLVIDADO QUE LA REGION CATALANA FORMA PARTE DEL REINO DE ESPAÑA DESDE 1492.


¿DEBERIAMOS DECIRLES AQUELLO QUE TANTO ODIAN DE QUE MIREN SU DNI Y SU PASAPORTE?

SIENTO MUCHO LA FALTA DE LOS NAZIS SYNERA, DAMIAN, LLUIS C DE BAÑOLAS,ETC

CREEO QUE SI HUBIERAN TOMADO LA DOSIS DIARIA DE VALIUM Y FORTASEC ESTARIAN YA MEJOR YU PODRIAN REBUZNAR DE NUEVO POR AQUI.

AUNQUE PUEDE SER QUE LA PROPUESTA DEL PUIGTONTON PARA SALIR DE LA UE PORQUE NADIE, REPITO NADIE LOS H... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 7

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.