Josep Pinyol


Dimarts, 5.12.2017. 14:11 h

«Convertir tot aquest dolor viscut en un nou actiu social»

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant

jordi sànchez, anc
Comparteix






     Jordi Sánchez continua a la presó. En la seva carta de la setmana passada ens instava a convertir en un actiu en la lluita per la República tot el dolor acumulat: les detencions del 20 de setembre, la brutalitat policial de l’u d’octubre, el seu empresonament i el de Jordi Cuixart, l’exili del President Puigdemont i quatre consellers, la presó del vicepresident Junqueras i la resta del govern. El conflicte entre Catalunya i el Regne d’Espanya ha arribat just fins al límit per evitar les morts: s’ha proclamat la República però no s’ha implantat per no convertir el 28 d’octubre en un «dissabte sagnant», com el «diumenge sagnant» de l’Ulster. El 30 de gener de 1972 l’exèrcit britànic va matar a 13 manifestants desarmats, sis dels quals menors d’edat. El moviment per la independència no estava preparat per aquest desenllaç i ara es troba en un desconcert estratègic.
 

     Les candidatures independentistes sense concretar gaire revelen estratègies diferents. ERC emplaça l’Estat espanyol i les institucions europees a una negociació bilateral per fer possible la República Catalana. Junts per Catalunya prioritza el diàleg, com ha fet sempre, per restaurar el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, restituir el Govern i el Parlament i continuar el mandat democràtic del 27 de setembre i de l’u d’octubre. La CUP exigeix continuar la unilateralitat com a condició per continuar donant suport a una possible majoria independentista. Fins ara no ha estat possible acordar un programa mínim comú. No hi ha una visió compartida del que cal fer i aquesta absència fa perdre força a la franja dels electors indecisos.
 

    Sabem que cal guanyar les eleccions convocades per Mariano Rajoy, però no sabem que en farem d’una possible victòria, o d’un empat amb Catalunya en comú com àrbitre. Sabem que no és possible reproduir la via de la desconnexió perquè no tenim les estructures d’Estat que tenien les repúbliques bàltiques l’any 1991, ni l’Estat espanyol es dissoldrà com ho va fer la Unió Soviètica. Sabem que no podem limitar-nos a recuperar les institucions suspeses perquè seria admetre la tesi del Govern espanyol i del bloc del 155 de retorn a la suposada normalitat. Sabem que el Regne d’Espanya no voldrà entaular negociacions perquè no reconeix Catalunya com a subjecte polític.
 

     La negativa espanyola només deixa una opció: mantenir viu el conflicte, no acceptar una falsa normalitat. Ara no partim de zero. El dolor viscut és un actiu social d’enorme valor tal com ens ressalta Jordi Sánchez. El dolor de l’u d’octubre i l’aturada de país del dia 3, van situar el conflicte català a les portades dels mitjans de comunicació de tot el món i va fer caure les borses. Els empresonaments preventius de la justícia espanyola han causat estupefacció a l’opinió pública europea i a una part de la seva classe política.
 

    Perquè Catalunya i el dolor patit estan a l’agenda política internacional és possible plantejar «la resolució democràtica del conflicte» de dimensió internacional. Aquest concepte és diferent del «diàleg com sempre» amb el govern espanyol o la «negociació bilateral», o la «desconnexió unilateral». El govern espanyol nega l’existència del conflicte perquè nega l’existència de Catalunya com a subjecte polític i per tant limita un possible diàleg o negociació a un afer intern espanyol dintre del marc constitucional. La «resolució democràtica del conflicte» implica dues diferències: la dimensió internacional del cas català i el manteniment de la tensió política i la mobilització social. Sense aquesta darrera la comunitat internacional oblidarà i es desentendrà de la nostra situació, mentre que ara la segueix de prop i pressiona discretament al Govern espanyol.
 

      La diplomàcia internacional sap que existeix un conflicte nacional entre Catalunya i el Regne d’Espanya com sabia que existia un conflicte polític a l’Ulster, aguditzat i deformat pel terrorisme de l’IRA. Les institucions i els Estats democràtics no van qüestionar el caràcter democràtic del Regne Unit per les seves pràctiques a Irlanda del Nord, en part per les bombes i els assassinats terroristes. En el cas català aquesta violència només ha existit per la part espanyola. A la vegada tots els Estats, inclòs el Govern britànic, sabien que l’origen del problema era la situació antidemocràtica que els unionistes de l’Ulster volien mantenir com un sistema electoral discriminatori, una policia, el RUC, i una administració pública controlada pels protestants. Tots els Estats, inclòs el Govern britànic, sabien que només hi havia una sortida: la resolució democràtica del conflicte. I tots van oferir la seva mediació, començant pels Estats Units d’Amèrica. Però el govern conservador de Margaret Tatcher estava interessat a mantenir una imatge d’intransigència i suport als unionistes. Per aquesta raó la sortida negociada entre catòlics i protestants no es va iniciar fins que Tony Blair no la substituir.
 

     Entre les primeres manifestacions pacífiques pels drets civils a finals de la dècada de 1960 i els Acords de divendres sant de 1998 van passar trenta anys amb centenars de morts per les dues bandes. Tanmateix al final es va imposar la resolució democràtica del conflicte. Els Estats de la Unió Europea estan interessats en què el conflicte català no derivi vers una inestabilitat permanent, en una mena d’Ulster sense lluita armada, aquell Ulster que el dirigent de Ciutadans Jordi Cañas va amenaçar de muntar a Catalunya.
 

     La perspectiva d’una «resolució democràtica del conflicte» ens pot treure del desconcert estratègic en què ens trobem des del 27 d’octubre amb la proclamació fallida de la República i l’aplicació de l’article 155 amb la dissolució de les institucions catalanes. Hi ha un element molt important en tots aquests successos: la convocatòria immediata d’eleccions. Cal recordar que una setmana abans d’aquesta el Consell de Ministres havia aprovat un període de sis mesos abans de les eleccions i el control dels mitjans de comunicació de la Generalitat. Aquest canvi només s’explica per la pressió secreta de la Unió Europea, que està interessada en què Catalunya no esdevingui un focus d’inestabilitat i posi en qüestió la seva imatge democràtica. La sinergia entre l’actiu social del dolor acumulat i la pressió de l’entorn europeu empeny les dues parts vers la «resolució democràtica del conflicte». Una condició prèvia pot ser que Mariano Rajoy i el PP perdin el poder, tal com va passar amb Margaret Tatcher. Això pot passar per una moció de censura o unes eleccions avançades. Per aquesta raó cal mantenir oberta la ferida del conflicte, amb tensió democràtica a les institucions i mobilitzacions al carrer.
       


lectures 741 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.