Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El Regne d’Espanya confessa la persecució política i judicial

|

- Publicitat -

Dimecres de la setmana passada al Congrés de Diputats Joan Tardà va evocar el famós «J’acusse» que Emile Zola va dirigir a la societat francesa per l’empresonament de Dreyfus, el militar jueu acusat de traïció. El representant d’ERC va acusar al Govern d’Espanya, als partits polítics del club del 155, a la fiscalia, a l’Audiència Nacional, al Tribunal Suprem, en definitiva a tot l’Estat espanyol, d’organitzar la persecució política de la majoria política de Catalunya. Va acusar-los de presentar manifestacions pacífiques i votacions democràtiques com delictes de rebelió, que en el Codi Penal vigent exigeixen l’ús de violència. Aquest cap de setmana la vicepresidenta del Govern espanyol ha confessat.

 

Publicitat

Soraya Saenz de Santamaria ha s’ha enorgullit d’haver escapçat els caps del Govern català i del moviment sobiranista i d’haver-los posat a la presó mitjançant l’Audiencia Nacional i el Tribunal Suprem. Ha confessat sense penediment, al contrari vanagloriant-se. Ha confessat com si reprimir brutalment els votants del referèndum del 1 d’octubre no hagués estat una vergonya davant l’opinió pública internacional. Ha confessat com si empresonar tots els membres d’un govern elegit democràticament no fos la més rotunda constatació del fracàs històric de la monarquia postfranquista per integrar Catalunya en el seu règim.

 

La senyora Soraya Saez de Santamaria no és l’única representant de l’Estat espanyol que ha confessat. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llanera també va confessar el mateix amb la retirada de l'euroorde de detenció i entrega contra el president de la Generalitat i quatre dels seus consellers domiciliats a Bèlgica. Amb aquesta retirada va confessar que no podia provar davant d'una justícia imparcial com la belga que els actes polítics del Parlament, les manifestacions pacífiques, l'organització d'un referèndum fossin un delicte de rebel·lió.

 

Amb la retirada de l'euroorde l'Estat espanyol va confessar que no pot haver-hi a Espanya un judici just per als Jordis i els membres del Govern català, un judici d'acord amb els principis i els procediments democràtics propis dels països de la Unió Europea. Va confessar que els més alts representants del Regne d’Espanya, inclòs el monarca, no han respectat la presumpció d'innocència. Va confessar que no s'ha respectat el jutge natural predeterminat per la llei. Va confessar que no es respecta el principi de “cosa jutjada” perquè la mateixa jutge Lamela havia resolt un any abans, en querelles presentades per acusacions particulars, que els fets imputats no eren rebel·lió. Va confessar que no s’ha procedit a la “individualització” de les responsabilitats de cada un dels acusats.

 

Amb la retirada de l'euroorde l'Estat espanyol va confessar el retorn als foscos temps dels presos polítics. Va confessar la tornada al “delicte contra la forma de govern” del codi penal franquista. Perquè en definitiva aquest és el delicte que Carmen Lamela i Pablo Llanera acusen els membres del Govern de la Generalitat i a la Mesa del Parlament de Catalunya. Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Joncs i Joaquim Forn són presos polítics encara que la presó provisional haja estat dictada per un jutge. També eren jutges els que condemnaven militants antifranquistes.

 

El Regne d’Espanya ha triat l'estratègia repressiva en el conflicte de Catalunya. Ha optat per equiparar la desobediència pacífica amb la rebel·lió, amb penes superiors al terrorisme. El jutge Llanera, passades les eleccions ampliarà els nombre de querellats atribuint-lis els delictes inventats que és incapaç de demostrar davant d'una justícia imparcial com la belga.

 

Tanmateix l'estratègia repressiva està condemnada al fracàs. Arribarà un dia els espanyols s'avergonyiran de la brutalitat policial de l'1 d'octubre contra pacífics ciutadans, com els francesos s’avergonyeixen de les atrocitats que van cometre contra els independentistes vietnamites o algerians. Arribarà un dia que s'avergonyiran del cessament i l'empresonament del Govern de la Generalitat i de la Taula del Parlament. Arribarà un dia que s'avergonyiran del processament de 700 alcaldes, del tancament de pàgines web, dels assalts policials a periòdics. Arribarà el dia en què la societat espanyola s'avergonyirà de la banda del 155 per haver abusat del seu poder i no haver estat capaços de resoldre el conflicte català d'acord amb la legalitat internacional sobre drets polítics i civils. Dijous votem opcions independentistes i farem que aquest dia sigui molt aviat.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut