Josep Pinyol


Dimecres, 7.3.2018. 17:32 h

Coratge i estratègia contra un Estat bunqueritzat

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Les càrregues policials de l’u d’octubre i l’empresonament i l’exili del Govern i la Mesa del Parlament seguida ha despertat a un nombre creixent de gent del somni dogmàtic segons el qual el Regne d’Espanya era un Estat democràtic pel que fa a Catalunya. El Regne Unit era un país democràtic, però no es comportava com a tal a Irlanda. A la Sud-àfrica la democràcia era reservada per als blancs que tenien eleccions i estat de dret, però oprimia els negres. Des de que el Tribunal Constitucional van imposar un Estatut que no és el que van votar els ciutadans de Catalunya no hi ha democràcia a Catalunya.

Tenim al davant un règim bunqueritzat disposat a fer tot el que calgui per retenir Catalunya, al marge del consentiment dels catalans, al marge de la seva pròpia legalitat, al marge dels principis democràtics. Com va dir l’antic dirigent del PSOE Alfredo Rubalcaba l’Estat espanyol està disposat a pagar el cost que sigui per impedir, primer, la investidura del President Carles Puigdemont a l’exili, ara la de Jordi Sánchez, a la presó. La mutació del Regne d’Espanya al que s’ha denominat «postdemocràcia» és accelerada i afecta a qualsevol manifestació antimonàrquica, com ho mostra la persecució de cantants de rap.

La bunquerització espanyola provoca dubtes raonables sobre l’estratègia a seguir contra un Estat petri com una roca i fa trontollar un moviment unitari que aplega molts interessos i ideologies diferents. Va passar el 2014 davant la negativa rotunda del Regne d’Espanya a celebrar un referèndum com el d’Escòcia, que va provocar que Iniciativa per Catalunya es despengés del procés participatiu del 9-N. Va ressorgir a l’hora de fer una candidatura unitària a les eleccions plebiscitàries del 27-S-2015. Les diferències van continuar des de la investidura fins a la proclamació de la República, passant per l’aprovació dels pressupostos. Tot i aquestes tensions el procés per la independència, des de 2012 fins ara, és el moviment unitari que més temps s’ha mantingut: Solidaritat Catalana va durar de 1906 a 1908; la unitat des de l’Assemblea de Parlamentaris de 1917 a la campanya per l’Estatut d’autonomia de 2018; l’Assemblea de Catalunya de 1971 a les eleccions de 1977 en les que va ser impossible fer una candidatura unitària al Senat.     

Què cal fer davant d’un Estat bunqueritzat? D’entrada cal tenir present que els Estats i règims bunqueritzats es poden enfondrar: Irlanda va aconseguir la independència i el règim de l’apartheid sud-africà va desaparèixer. La pressió internacional va ser determinant. En el primer la Declaració del President Wilson a favor del dret a l’autodeterminació en el moment d’entrar a la I Guerra Mundial al costat de la Gran Bretanya va estar imposada per la minoria irlandesa dels Estats Units. Les sancions de les Nacions Unides i l’aïllament diplomàtic van trencar la resistència del règim de l’apartheid sud-africà. En tots dos casos els governs de les potències occidentals eren còmplices dels Estats opressors i la pressió de l’opinió pública els va obligar a canviar. Per aquesta raó erosionar i destruir la reputació dels règims antidemocràtics és fonamental, tot i que requereix temps.

No rendir-se, mantenir el conflicte obert i intensificar-lo és fonamental. En primer lloc aguditza les contradiccions internes dels règims bunqueritzats i els obliga a reprimir, infringint les pròpies lleis. En segon lloc la repressió accelera la pèrdua de la reputació democràtica i força els governs a actuar.

Agreujar les contradiccions és vital perquè la bunquerització acostuma a ser senyal de debilitat. En el cas espanyol és evident: el govern més corrupte d’Europa, la incapacitat d’afrontar els gravíssims problemes acumulats com la situació laboral dels joves i el seu accés a l’habitatge, el futur de les pensions, entre molts d’altres. Tots ells són tapats per l’exacerbació del conflicte amb Catalunya. L’any 2016 hi va haver un govern en funcions per la repetició d’eleccions; l’any 2017 el govern del PP amb minoria només ha pogut aprovar els pressupostos amb el caríssim suport del PNB i el 2018 no podrà ni aprovar els comptes anuals. La paràlisi és total i no es pot mantenir de manera indefinida.      

Constatada la bunquerització del Regne d’Espanya no tenim altra remei que seguir l’exemple de Nelson Mandela, des de la presó,  i Oliver Tambo, des de l’exili.  Van enderrocar un règim que no tenia cap escrúpol en matar, torturar i empresonar. Van tenir el coratge necessari i una estratègia a llarg termini que combinava l’agitació a l’interior  amb l’acció internacional. Dins de la Unió Europea un moviment de desobediència civil com el català pot derrotar un règim corrupte com l’actual amb menys dolor i en menys temps. Només cal dignitat i resistència.

 


lectures 1211 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.