Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

El Cercle d’Economia ha d’oferir la seva proposta al PP i C’s, no als independentistes

|

- Publicitat -

El Cercle d’Economia s’equivoca a l’oferir a la majoria independentista la seva proposta d’“un nou Estatut amb naturalesa de veritable constitució catalana dins del marc de la Constitució espanyola”. Ha de fer-ho al PP, Ciutadans i el PSOE. L’any 2005 el Parlament de Catalunya ja va aprovar un Estatut d’Autonomia. L’endemà el PSC-PSOE va presentar esmenes al Congrés i el Partit Popular i els magistrats del Tribunal Constitucional el van fer fracassar. Van ser els primers a saltar-se la llei unilateralment. El Cercle d’Economia ha perdut la perspectiva històrica que hauria de tenir una entitat fundada per Jaume Vicens Vives. La seva darrera nota d’opinió analitza la confrontació a partir de les sessions del Parlament de 7 i 8 del setembre passat. I la presenta com un enfrontament entre catalans que cal resoldre a Catalunya, el relat dels partits del 155.

 

Publicitat

L’absència de visió històrica amaga l’origen del conflicte, que no és altra que la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut. Aquesta sentència va trencar el pacte de 1978 entre els partits de l’Assemblea de Catalunya i de Parlamentaris i la monarquia restaurada pel General Franco. El tercer punt d’aquesta exigia el restabliment de les institucions i principis de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació. A més del restabliment de la Generalitat, un dels punts de la transacció va ser l’aprovació de l’Estatut en referèndum i l’article 152.2 de la Constitució que estableix que només pot ser modificat per referèndum. La prevaricació del més alt Tribunal va deixar el poble català en la total indefensió. Va optar per les manifestacions més grans de l’Europa contemporània, que les institucions constitucionalistes van ignorar totalment. Aquest menyspreu va deixar la desobediència civil com últim i únic recurs per reivindicar el seu dret inalienable a l’autodeterminació; el camí que abans havien seguit Gandhi, Luther King i Mandela. Tot això ho amaga la “nota d’opinió”. Com amaga la brutalitat dels cossos policials de l’u d’octubre o l’empresonament i l’exili dels dirigents catalans acusats de rebel·lió, un delicte que ni les justícies belga, alemanya, ni britànica admeten.

 

Si el Cercle d’Economia propugna un nou Estatut amb rang de Constitució primer s’ha de dirigir als partits espanyols. La seva proposta exigeix una reforma de la Constitució espanyola perquè cap dels dos procediments previstos en ella ho permeten. Fa una dècada Catalunya va seguir de manera escrupolosa els passos establerts a la Constitució de 1978. Ara els empresaris i acadèmics que fan aquesta proposta exigeixen, per un costat, un respecte a la legalitat vigent i, per l’altra, proposen un camí que no està prevista a la Constitució i que no serveix de res acordar a Catalunya.

 

En una conferència en el Cercle sobre l’energia nuclear un antic ministre d’Energia de Suècia va exposar que els conflictes democràtics tenen tres fases. Després d’una primera fase de confrontació ideològica i emocional s’enceta una segona en la qual les parts enfrontades concreten les seves posicions en propostes. La següent etapa és la negociació d’aquestes propostes i la presa de decisions finals. La confrontació catalano-espanyola entra ara en la segona fase, la de propostes.

 

El conflicte entre Catalunya i el Regne d’Espanya és constitucional i no pot ser resolt dins d’una Constitució que ha estat dinamitada pel Tribunal Constitucional espanyol pel que fa a la relació amb Catalunya; des de la sentència sobre l’Estatut de 2010 fins a les mesures cautelars per impedir la investidura del President Puigdemont. Per aquesta raó la ressolució democràtica del conflicte s’ha de fonamentar en els principis universals de la democràcia, com d’altra banda estableix l’article 10 de la C.E. Tots els antecedents internacionals estableixen el referèndum vinculant com a el procediment adequat. Aquesta era la intenció del Parlament de Catalunya quan l’abril de 2014 va defensar una proposició de llei al Congrés de Diputats per pactar un referèndum sobre la independència seguint l’exemple del pacte entre la Cambra dels Comuns i el Parlament d’Escòcia. A Escòcia i a la Gran Bretanya no hi hagut ni càrregues policials, ni fractures socials, ni els insults ni les mentides constants dels mitjans de comunicació espanyols, ni presos i exiliats polítics.

 

En el referèndum d’autodeterminació pot haver-hi altres opcions, a més de la independència. Pot presentar-se com a segona possibilitat, la de l’Estatut-Constitució que defensa el Cercle d’Economia, sempre que s’hagi previst com encaixar-la en la legalitat espanyola, per exemple, en forma de Disposició Addicional a la Constitució Espanyol. Però la majoria independentista no pot participar en l’elaboració d’una alternativa que no és la seva. Igualment es pot incloure una casella per mantenir l’Estatut del Tribunal Constitucional vigent que és la posició de PP i Ciutadans. Tots els ciutadans de Catalunya poden tenir l’absoluta seguretat que els independentistes acatarem la voluntat dels ciutadans tan si guanyem com si perdem, com han fet l’Scotish National Party. Però mentre l’Estat espanyol no accepti la celebració d’un referèndum d’autodeterminació el conflicte es mantindrà obert i la desobediència civil serà l’únic recurs pacífic per defensar el nostre dret inalienable.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut