Les «Madres de la plaza de Mayo» que cada dijous reclamaven a la dictadura militar argentina on eren els seus fills desapareguts són un bon exemple de què podem fer per reclamar la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Ens hauríem de concentrar davant dels jutjats de cada població catalana ens podem un dia a la setmana, de manera silenciosa, per protestar pel seu empresonament.
No es tracta de pressionar a cap jutge, sinó de denunciar la dependència política de la justícia, en especial els nivells més alts de la judicatura i del Consell General del Poder Judicial. La manipulació i politització de l’administració de justícia, és una pràctica sistèmica a l’Estat espanyol, portada a terme de manera aguditzada per part del Partit Popular.
L’origen del conflicte recent entre Catalunya és la prevaricació del Tribunal Constitucional en la sentència que va modificar l’Estatut d’Autonomia aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya. Aquesta modificació no només retallava l’Estatut. El més greu és que vulnerava la mateixa constitució espanyola que en el seu article 152.2 estableix: «Una vegada sancionats i promulgats els respectius Estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments en ells establerts i amb referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents». Els magistrats no podien modificar l’Estatut; només podien ordenar que es repetís tot el procediment, que culminava en un nou Estatut.
Aquest perjuri del més alt Tribunal va ser el resultat de quatre anys de manipulacions polítiques com la recusació del magistrat Pablo Pérez Tremps a instàncies del Partit Popular o com la negativa d’aquest mateix grup a renovar els membres del Tribunal amb el mandat caducat. Des d’aleshores l’autoritat moral d’aquest Tribunal és nul·la per als catalans.
L’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart és la darrera mostra del control del govern del PP sobre el funcionament de la justícia. El portaveu del Gobierno de España va començar a crear el suposat delicte de sedició quan va descriure les manifestacions de protestes contra la detenció de 14 alts càrrecs de la Generalitat com a «tumultos». A continuació la fiscalia de l’Estat va tipificar les concentracions pacífiques com a sedició, però no va presentar la seva denúncia davant el seu jutge natural, a Barcelona, com estableix la Constitució espanyola. Ho va fer davant la «Audiencia Nacional», a Madrid, davant d’un tribunal que no és competent pels delictes de sedició, tal com va sentenciar el Tribunal Suprem en ocasió de l’intent del jutge Garzón d’investigar el franquisme per sedició i rebel·lió. Només a Madrid on els mitjans de comunicació espanyols controlats pel PP han creat un ambient d’odi a Catalunya i han deshumanitzat els catalans independentistes presentant-los com a bojos, fanàtics, extremistes, etc. es pot construir un delicte com ho ha fet la Fiscalia de l’Estat.
Cap persona que visqui a Catalunya es pot creure la tesi del fiscal i la jutgessa de l’antic «Tribunal de Orden Público» segons la qual una conxorxa sediciosa ha mobilitzat milions de persones des de la primera manifestació de juliol de 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional. Un moviment que ha tret al carrer a centenars de milers de persones any rere any des de 2012, encapçalat per l’ANC. No pot ser sedició un moviment que guanya les eleccions al Parlament de 2012 amb la demanda d’un referèndum com el celebrat a Escòcia. Proclamar la República Catalana no és sedició sinó un mandat democràtic atorgat pels ciutadans de Catalunya als seus representants a les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015.
Tot aquest procés ha estat pacífic i democràtic. Els guàrdies civils que van escorcollar el Departament d’Economia es van deixar les seves armes als seus cotxes i ningú les va tocar. No hi ha cap prova més concloent de què es tractava d’un acte de protesta pacífic i no una sedició. Ha estat la fiscalia i la justícia espanyola les que han introduït la violència a Catalunya, primer amb les detencions del 20 de setembre, amb la brutalitat policial de l’u d’octubre després, amb l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart finalment.
Seguir l’exemple de les «Madres de Mayo» davant dels jutjats fins a assolir la llibertat dels «Jordis» ha d’apel·lar la consciència dels jutges. Els ha d’instar a indignar-se amb la manipulació de la justícia feta pels governs de torn, en especial del presidit per Mariano Rajoy, que ha tingut conseqüències tan nefastes com el retorn dels presos polítics a l’Estat espanyol.
