Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Marc del diàleg, conflicte constitucional

|

- Publicitat -

Establir el marc del diàleg

 

Publicitat

El President Torra ha demanat una entrevista al President Rajoy per intentar un diàleg sobre el conflicte amb Catalunya. Al mateix temps ha mantingut la tensió amb la restitució dels consellers cessats. Aquests passos intenten obrir la nova etapa de l’estratègia de “Declaració Unilateral d’Independència” que fa 11 anys va llançar Reagrupament. Pere Torra, germà del President, hi era. Aquest dinàmica encertada ha portat el conflicte amb Espanya a la màxima confrontació pacífica amb els “fets d’octubre de 2017”. Amb ells ha assolit una dimensió europea sense precedents a causa de les càrregues policials, l’exili i els presos polítics. Aquests sacrificis i la internacionalització exigeixen tornar encertar en la direcció correcta que, al meu parer, és la “resolució democràtica del conflicte” com he defensat en aquest bloc.

 

L’exPresident de Colombia Ernesto Samper ha ressaltat en una entrevista a La Vanguardia (24-5-2018) que un conflicte passa a ser negociable quan es considera l’adversari un interlocutor legítim. A Colòmbia aquest pas el va donar el President Santos quan va començar les negociacions amb la guerrilla colombiana després de 40 anys de conflicte. Aquest és el primer pas a assolir: que el Govern espanyol deixi de criminalitzar el moviment independentista i la reconegui com a part legítima.

 

En aquesta etapa de propostes la part catalana ha de crear el relat i el marc pel diàleg. Nelson Mandela ho va fer amb el memoràndum que va enviar al President Botha des de la presó (1988). Com a membre de la Unió Europea l’Estat espanyol es troba sota la pressió dels seus socis per dialogar perquè els resulta incomprensible que no ho hagi fet en 8 anys. El Govern de Mariano Rajoy farà veure que parla amb el nou Govern català i ja ha creat el seu relat i el seu marc: els independentistes s’han saltat la llei i l’únic diàleg possible és dins la llei espanyola.

 

El nostre relat i marc de diàleg s’ha de centrar en el “conflicte constitucional”. Hem de ressaltar a l’opinió pública europea el Tribunal Constitucional va ser el primer en saltar-se la llei a la sentència de 2010 sobre l’Estatut va vulnerar l’article 152.2 de la Constitució espanyola que estableix que un Estatut aprovat en referèndum només pot ser modificat pel mateix procediment. La pèrdua de reputació democràtica d’Espanya fa creïble que abans era inconcebible per als països de tradició democràtica. Des d’aquesta sentència el Regne d’Espanya s’ha negat a tota negociació i ha imposat per la força un Estatut que no és el que van votar els catalans. Davant aquesta situació d’indefensió la majoria del poble català van optar per la desobediència civil, l’últim i únic recurs pacífic, que han seguit grans personatges històrics com Gandhi, Luther King o Nelson Mandela.

 

La conseqüència és clara: no podem dialogar sobre inversions públiques, ni sobre finançament, ni sobre competències. No podem participar en una Comissió de Reforma de la Constitució en la que els representants catalans seran inevitable minoria. El “conflicte constitucional” requereix retornar el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític que va anular el Tribunal Constitucional. Aquesta consideració és la que va fer Adolfo Suàrez quan va restablir la Generalitat republicana abans de començar a debatre la Constitució de 1978. Aquest reconeixement comporta que els ciutadans de Catalunya puguin optar per la independència en unes eleccions constituents o en un nou referèndum amb supervisió internacional.

 

Mantenir la tensió del conflicte

 

El Govern espanyol no voldrà plantejar el contenciós en termes d’un «conflicte constitucional» que parteix de l’existència d’un «demos» català diferent de l’espanyol. No ens ha de paralitzar. Van passar molts anys entre la primera petició de diàleg per part dels líders d’Irlanda del Nord i de Sud-àfrica fins els governs el van acceptar. De manera involuntària ho recordava Miquel Roca i Junyent en una conferència al Cercle d’Economia on va explicar que en el primer dinar entre representants britànics i nord-irlandesos, en els preliminars, no es van posar d’acord en res i van plantejar-se no asseure’s. Però com el restaurant estava pagat van decidir entaular-se i aquest primer contacte va permetre continuar el diàleg. Un dels ponents de la Constitució de 1978 apel·lant als Acords de Divendres Sant de 1998 com antecedent d’una sortida al conflicte català actual!

 

El que Miquel Roca no va recordar va ser la importància de la mediació internacional en la resolució democràtica dels conflicte constitucionals. La setmana passada Hillary Hilton evocava la seva visita a Belfast per Nadal de 1995 en un article , fet que ressalta la importància de les pressions de l’administració Clinton sobre el govern britànic en l’inici del diàleg i en les negociacions. Potser el President Torra hauria d’invitar Angela Merkel a Barcelona.

 

Tots els Estats posen com a condició prèvia a l’altra part del conflicte el cessament dels actes de resistència. Però els Governs només accedeixen a negociar quan arriben a la conclusió que no poden imposar la seva voluntat. Quan no hi ha tensió perden l’interès en les negociacions. La part catalana no pot desescalar el conflicte sense garanties internacionals d’una resolució basada en principis democràtics universals.

 

El Regne d’Espanya s’ha de convèncer que no hi haurà normalitat mentre Catalunya es regeixi per un Estatut i una Constitució que no tenen el consentiment dels seus ciutadans; mentre hi hagi presos polítics i exiliats. Els governs europeus s’han de convèncer que és millor pressionar ara pel diàleg que esperar la degradació de la situació econòmica i social i del bloqueig polític. En pocs mesos la situació espanyola pot ser similar a la italiana, però agreujada per un conflicte com el català, amb la majoria del poble català esperant el «moment» propici per una repetició dels «fets d’Octubre», tal com ha assenyalat el President Torra.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut