El passat 8 de setembre vaig rebre un correu en el qual se m’informava que l’11 de setembre sortiria a la venda el llibre autobiogràfic escrit per l’impulsor de la consulta d’Arenys de Munt, Josep Manel Jiménez amb pròleg de l’historiador Jordi Bilbeny.
Com conec a en Josep Manel, no m’ha sobtat gens que un any desprès de l’històric 13 S, el guia espiritual de les consultes hagi plasmat en un llibre la seva perspectiva dels fets que van fer possible l’èxit de la consulta popular d’Arenys de Munt. Probablement ens trobem davant un bestseller amb vocació d’esdevenir un llibre d’obligada lectura per a estudiants d’història contemporània a la Catalunya independent del futur –el llibre vermell de les consultes populars–.
Tampoc m’ha sobtat trobar-me amb persones al·ludides en el llibre i que després de fullejar-lo s’han emprenyat. Suposo perquè, des del seu punt de vista, el llibre no recull de manera fidedigne la realitat dels fets. Podem demanar objectivitat i imparcialitat a una autobiografia?
Després de rumiar-ho molt, tot i que en Josep Manel no és, ni ha estat, ni serà mai sant de la meva devoció, penso comprar el llibre. El llegiré i exposaré el meu punt de vista. Els que vam treballar per l’èxit de la consulta d’Arenys de Munt també podem exposar fets pocs coneguts des d’una perspectiva tan parcial i esbiaixada com podria ser una autobiografia. O no?
