Tenim el nostre President MAS perdut en l´immens oceà de les formes i les elucubracions independentistes tant intangibles com improductives, el tenim perdut en la seva pròpia indefinició vital, submergit en la interpretació del seu fictici i forçat personatge sobiranista i mal liderant aquesta tragèdia catalana en que l´heroi de cartró pedra segueix i segueix caminant endavant sense solució de continuïtat i sense voluntat de voler arribar enlloc, i tot al més pur estil dels morts vius, dels zombis, arrossegant penosament les cames, la mirada perduda, emotivitat zero, compromís zero, i empès només per la força d´un personatge fictici que ell s´obliga a interpretar però amb una mancança total d´esperit i força vitals, i això perquè les seves paraules i accions només formen part d´un guió interpretatiu i orquestrat des d´una voluntat cínica i falsejada. Es el fracàs imminent del qui havent pogut ser líder indiscutible de la Nació Catalana s´està apropant perillosament al límit on els traïdors, que no els màrtirs, acaben ensenyant la seva cara oculta de forma inevitable.
El Sr. MAS, que sap que la majoria del poble de Catalunya està del seu costat i que desprès de tant de temps encara és l´hora que hagi fet un pas en ferm, inequívoc i compromès de sobirania política, i que encara no s´hagi enfrontat amb Madrid de forma clara inequívoca i contundent, i que la seva política sobiranista sigui de retrocés continu, malgrat s´esforci en aparentar lo contrari, tot plegat hauria de provocar la repulsa del poble català i obligar-lo a dimitir de forma immediata. No li hauríem de permetre que continuï interpretant un fals personatge que fa política sobiranista de ficció, virtual i improductiva mentre dona un marge inestimable de temps a l´enemic espanyol per atacar-nos sense cap pietat i de la forma més barroera, indigne i antidemocràtica carregant-se Catalunya en tots els àmbits possibles tal com està fent el govern espanyol amb Catalunya i amb MAS al capdavant del Govern Català, no m´atreviria a dir que com a còmplice de Madrid, no m´atreviria, encara que sí m´atreveixo a dir que els camins de la política acostumen a ser foscs i insondables. Tinguem en compte que un desballestament gradual i programat de Catalunya, com el que s´està produint sense que MAS reaccioni, duria altre cop a la política del “peix al cova”, es posa fi a un cicle per tornar a començar-lo des del principi, des de zero. Es això en el que el Sr. MAS està immers? No voldria creure-ho, però els seus antecedents ètics i de respecte per la Nació Catalana que ara presideix podrien indicar certa connivència amb Madrid al respecte.
Particularment em son indiferents els motius pels que el Sr. MAS, tot i semblar que camina sense parar cap algun indret no es mou mai del mateix lloc, em son igual els motius pels que la seva gestió sobiranista, malgrat no ho sembli a ulls del poble, sigui nul·la de fet. M´és completament indiferent si no avança perquè no vol, perquè no pot o perquè no el deixen, se’m refot. La trista evidència és que la seva gestió sobiranista, per la que es va comprometre, per activa i per passiva, en la seva campanya electoral, només és de cara a la galeria, plena de gesticulacions simbòliques però buides de contingut real i la seva manca de lideratge i credibilitat es reafirma i es corromp cada cop més. Les conseqüències per Catalunya seran, ja ho estan sent, nefastes.
El Sr. MAS va creure veure en l´efervescent moviment Independentista del prop passat 11 de setembre una oportunitat per aprofitar-se’n en benefici exclusiu del seu partit: Va intentar fer-nos creure que s´havia tornat sobiranista de la nit al dia i es va llençar un “farol” tot convocant eleccions anticipades i erigint-se com a líder per capitalitzar el procés Independentista. En aquells moments, la credibilitat política d´en MAS ja estava per terra, (recordem la seva trobada a Madrid amb Zapatero, trobada amb nocturnitat i a traïció per pactar una reducció de l´Estatut, que la Cambra Catalana havia acabat d´aprovar i referendar el poble, a canvi de què? A canvi de rebre compromís del govern Zapatero per protegir i vetllar pels interessos del seu partit, CiU). Aquest és el Sr. MAS, cal no oblidar-ho.
Els catalans tenim tanta necessitat i urgència per ser independents d´Espanya que això ens dur a confiar en personatges que no s´ho mereixen ni de lluny i que la seva trajectòria política no es veu avalada en cap sentit per la integritat ètica i compromís amb Catalunya que se li ha d´exigir a un President de la Nació Catalana.
Siguem realistes, el Sr. MAS no anirà més lluny del que ha arribat fins ara, que no ha arribat enlloc ni arribarà, i si fins ara el Sr. MAS ha aconseguit quelcom ha estat la gratuïta mobilització del govern espanyol en contra de Catalunya i proporcionar-li, amb el seu immobilisme, el temps necessari per rearmar-se, prendre dures represàlies i preparar el desballestament gradual i a consciència del nostre ja obsolet règim autonòmic i del nostre país en el seu conjunt, tenen tres anys i mig per completar la tasca a canvi, potser, de donar-li permís a MAS per fer una consulta en l´últim tram de la seva legislatura, consulta que per descomptat no seria vinculant i que el seu resultat moriria en el mateix lloc on va morir el “Plà Ibarretxe” en el Congrés dels diputats a Madrid i en un moment fatídic en el que de Catalunya ja no en quedaria rés com a Nació.
Hem de ser conscients que d´aquí a tres anys i mig Catalunya haurà deixat d´existir tal com ara la coneixem si MAS continua presidint i venent-se el País a canvi que li concedeixin permís per fer la consulta a que es va comprometre, però a aquest preu ja ningú la voldria, potser només ell. Quí voldrà llavors fer una consulta en un país que ja no existirà? Potser precisament d´això es tracti. MAS treballa pels interessos d´ Espanya, en sigui o no conscient, tant difícil és adonar-se’n? Per tant, obliguem-lo a que dimiteixi, ell ja no pot fer res més sinó continuar interpretant el seu fals guió. Que dimiteixi, li agrairem la seva tasca i que se’n vagi a casa a descansar, que es convoquin eleccions plebiscitàries. Es això el que el sentit comú demana. No podem esperar tres anys i mig segrestats per l´actual Govern amb la pastanaga de la consulta que arribarà a l´últim moment de la seva legislatura i que llavors ja no existirà país havent de tornar a començar una altre etapa d´un “dejà-vue” vergonyós i indigne de trenta anys més de “peix al cova” amb la marca de CiU. Inadmissible. EXIGIR LA DIMISSIÓ DEL Sr. MAS, ELECCIONS PLEBISCITARIES I AUTOMATICA DECLARACIO D`INDEPENDENCIA. No hi ha altre camí democràtic possible.
