Aquell vaixell que el President MAS es va comprometre fer arribar a Ítaca està sent objecte de boicot permanent amb la finalitat que acabi fent aigües i s´enfonsi. El boicot prové tant d´àmbit intern com extern a Catalunya i de forma ben calculada i premeditada des d´ambdues vessants. Si obviem, per lògic i ben sabut, el vergonyós boicot exterior que ens infligeix Espanya i que es concentra en l´ofec econòmic de la nostra Nació juntament amb una intoxicació permanent, llavors hem de fixar-nos en el no menys vergonyós boicot del que n´esta sent objecte la voluntat de la majoria d´anhels dels ciutadans que desitgen una Catalunya Independent i que tal boicot s´origina en determinats estaments propis però també des del mateix Govern, que dit sia de pas, son dipositaris del nostre mandat i finançats amb els nostres impostos, és per això mateix que hem de considerar de traïció i engany quan aquests defrauden tant el mandat contret a les urnes com el finançament amb que subsisteix el seu boicot.
Sense més dilacions em referiré al propi President MAS i a CiU com a últims artífex d´aquest emmascarat i programat boicot malgrat això molesti a alguns independentistes de bona fe que encara creguin i confiïn en la gestió institucional del govern de la Generalitat i en la de MAS com a capità del vaixell que deia comprometre´s dur a Itaca. Conyes marineres a part.
Proposo un simple exercici de memòria retrospectiva en el temps, només de nou mesos. En nou mesos els escèptics del Sr. MAS ens confirmem en la nostra reiterada i fonamentada opinió que aquell valent personatge que durant la campanya electoral es va fer retratar amb els braços estesos a punt de separar les aigües del mar Roig amb el rerefons d´un mar de senyeres on s´hi podia esbrinar alguna estelada estratègicament situada, recordeu la fotografia?, doncs ens reafirmem en que aquell personatge de pel·lícula ha esdevingut això mateix, un personatge de pel·lícula, de ficció. Un personatge que ha passat de declarar decididament voler liderar el camí a la Sobirania Nacional a girar la truita per ara condicionar la seva tasca a un anomenat “pacte nacional pel dret a decidir” amb el mateix poble del qui ja va rebre el pertinent mandat de convocar el referèndum a través de les urnes, tot plegat prou incongruent. Solapaments repetitius amb clares tendències de règims burocràtics que es perden entre la fullaraca. El poble de Catalunya, però, està demostrant que la seva voluntat és indestructible en acceptar-li el joc malgrat sols serveixi per convertir-se en còmplice forçat d´una premeditada inoperància que frena perillosament el camí Sobiranista fent-lo indefinidament extensible i perdurable en el temps.
Fixem-nos-hi ara i comparem la fotografia anterior, de l´heroi trionfant a punt de separar les aigües del Mar Roig amb l´actualitat. Estem davant del mateix personatge? Evidentment que no, la seva primera figura d´heroi s´ha anat esvaint fins convertir-se en un fantasma d´aquella. La fotografia actual és la de la de presa atrapada en la seva pròpia trampa que es remou bruscament buscant una sortida airosa a un camí que el supera i en el que mai s´hi hagués tingut que endinsar ja que no li era natural als seus peus, i ell ho sabia. Lluny de poder controlar i capitalitzar les forces Independentistes, tal com pretenia, aquestes forces han acabat controlant-lo a ell fins l´extrem que ni pot tirar endavant amb el que se li exigeix, segons els seus compromisos a les urnes, ni tampoc enrere per lo que implicaria passar a la història com un patètic traïdor i incomplidor dels seus compromisos electorals. Aquesta imatge actual és la que el delata, aquesta és la seva imatge verdadera a hores d´ara. S´ha convertit en el que se´n diu un bluf mediàtic induït a crear falses expectatives en l´electorat Independentista que ara no pot/vol complir, talment com si aquest electorat es tractés d'un producte d'un sol ús, d´usar i llençar. Un poble a qui es menysté i es pretén enganyat no pot perdonar, i de fet no ho fa ni ho farà.
Engany? Parlo d´engany? Sí, sí. Definitivament sí.
Malgrat els polítics que actualment podrien dur el vaixell a Ítaca no passin necessàriament pel Sr. MAS, i malgrat la farsa institucional, ja anomenada “farsa MAS”, hagi esdevingut en directe benefici de l´única formació política, ERC i amb ella el Sr. Junqueras, que sí pot i vol dur Catalunya a la seva Independència, això no ha de ser obstacle per denunciar la programada deriva sabotejadora del “Molt Honorable” President.
Aquell vaixell que el Messies MAS, en erigint-se capità, va comprometre´s a dur fins a Itaca està en seriós perill de naufragi si no hi posem remei urgent. Aquell capità d´aigua dolça, aquell capità bocamoll de circumstàncies, aquell sabotejador d´importants esforços i legítims anhels Independentistes hi dur amagada a la butxaca dreta una barrina amb la que impunement es dedica a anar foradant el casc del seu propi vaixell. Aquell capità, que s´hi va embarcar sense convicció alguna, voldria ara abandonar el vaixell i a tota la tripulació que amb ell s´hi va enrolar, però ha de fer-ho mica en mica, de forma desapercebuda, sense que es noti i amagant l´evidència d´un flagrant boicot que implica una pèrfida i indigne felonía a la tripulació catalana que encara, amb desmesurada fe, s´entesta en empentar-lo, diuen ajudar-lo, a que acompleixi la seva tasca que és on rau el seu contret compromís a les urnes. I no pot, no el deixen o no vol complir-lo. Si fos coherent i honest dimitiria. Per contra espera que les vies d´aigua acabin obligant a abandonar el vaixell. Abans però que això succeeixi, s'arrisca a que acabi sent tirat per la borda.
La barrina, Cada forat perpetrat amb aquesta eina és una via d´aigua. Cada via d´aigua és per causa d´una acció de govern ideada per distreure la tripulació i fer-nos creure que s´hi està en rumb quan la dura realitat és que ni tant sols el vaixell ha salpat i que continua amarrat a port. Malgrat estigui a port, no para de rebre embats per arreu, és un blanc perfecte amb qui tothom s´hi atreveix. Quan per fi ens adonem d´aquest immobilisme suïcida i les vies d´aigua anunciïn un naufragi imminent i ens arribi l´aigua al coll haurem d´arriar els bots salvavides, llavors buscarem el nostre capità MAS arreu per recordar-li que com a capità l´assisteix el dret i obligació marinera de ser l´últim en abandonar l´embarcació, el buscarem arreu des de les bodegues fins la coberta però no el trobarem, ell ja farà temps que haurà saltat a terra.
No em cal enumerar quants forats porta fets amb la seva barrina que dur a la butxaca dreta, son molts d´ençà les eleccions, i en tot cas els suficients per haver creat nombroses vies d´aigua. L´última via, ja esmentada abans, dur per títol “pacte nacional pel dret a decidir”. El proper podria intitular-se “pacte nacional pel dret a decidir si hem de decidir”, i un altre “pacte nacional pel dret a decidir si la decisió d´haver decidit decidir ha estat una bona decisió”, i encara un altre “pacte nacional pel dret a arriar els bots salvavides en port estant”. Vies d´aigua produïdes per tràmits, gestions, accions simbòliques, declaracions buides, iniciatives virtuals, tot gesticulacions del tot recurrents, gratuïtes i mancades de finalitat precisa i clara i sense el més mínim valor concloent, en definitiva, cap acció que pugui soliviantar Madrid. Contra aquesta dependència malaltissa, les declaracions del futur President de Catalunya, el Sr. JUNQUERAS de qui se li reconeix la seva honestedat, serietat i solvència política: “Doneu-me 68 diputats i proclamo la Independència aquesta mateixa tarda”. Bé, que proclami la Independència quan tingui el seu mandat, només des de la Independència d´Espanya podrem construir l´Estat Sobirà. Qualsevol altre tacticisme cínic que en el context actual pretengui fer-ho a l´inrevés esta necessàriament basat en la por o en la voluntat de boicotejar i/o alentir el Procés. L´excés de prudència, de paciència i de seny té el fracàs assegurat. Qualsevol Independència no admesa o permesa ha hagut de traspassar per un moment mínimament traumàtic amb la nació de qui s´ha separat. Catalunya no serà mai una excepció o no serà mai Independent, hem de saber-ho i admetre-ho com a part intrínseca de la normalitat que regeix en les relacions humanes.
Fixem-nos bé amb aquesta última via d´aigua creada per MAS, el “pacte nacional pel dret a decidir”. Una pregunta es fa necessària: Cal perdre ara un temps preciós amb l´inici d´un pacte quin desenvolupament pot eternitzar-se tant com al Sr. MAS li plagui, un pacte que, tal com resa la propaganda de la web que el Govern ha obert per a que s´hi puguin adherir les agrupacions que d´entrada ja han estat vetades pel propi MAS, un pacte que diu MAS, ha de servir per “donar suport a l´expressió democràtica del dret a decidir” Per favor, serietat. Resulta realment increïble que a aquestes alçades el Sr. MAS encara necessiti del suport d´un pacte contret amb la mateixa societat de la que ja n´ha rebut el mandat sobirà per dur endavant la realització d´aquest mateix dret a decidir. Política escombraria, Esgarrifós. Què vindrà desprès? Quina nova estratègia dilatòria? I mentre tant l´Estat Espanyol pren valuoses i dràstiques posicions tàctiques i importants mesures d´ofec econòmic, polític i social contra Catalunya i els seus ciutadans. MAI el President MAS hagués hagut de facilitar-ho. Però ho ha fet i continua fent-ho.
Com deia, no resulta de rebut que el teixit associatiu del país, integrat pels mateixos ciutadans, dels qui MAS ja ha rebut el mandat per convocar el referèndum d´Independència, hagin ara de referendar aquest mateix mandat i donar suport a un dret que per ell mateix és inalienable i democràtic i que per tant no necessita pas de pactes que tendeixin a qüestionar-lo, sobretot perquè la base majoritària de la societat catalana ja s´ha pronunciat a les urnes sobre aquest dret que vol exercir. No és suficientment aclaparador i prou clar el resultat de les urnes a les últimes eleccions? No es mereix l´escarni social el polític que manté la pretensió de manipular la realitat social i jugar amb els anhels i la intel·ligència del poble amb total desvergonyiment?
Sembla una trista presa de pèl la forma vergonyosa com el President i CiU volen retardar tant com puguin una trista consulta, cas de finalment fer-se, quina pregunta ja es preveu que acabarà completament desvirtuada a efectes de que sigui tolerada per l´estat espanyol i quin resultat al no ser vinculant, segons la legalitat espanyola, acabarà morint en el núvol dels desitjos inabastables del sofert ciutadà de Catalunya. Aquestes son les previsions a no ser que la societat catalana reaccioni immediatament.
Què busca el president? Busca simplement perdre el temps amb gesticulacions gratuïtes i innecessàries fent veure que construeix estructures d´Estat quan la realitat és molt diferent. No fa absolutament rés mentre que de forma reiterada i tossuda obvia i nega les accions que tothom espera que faci però que podrien deixar-lo en fals davant els interessos econòmics que alguns catalans tenen amb Espanya i que CiU és ben sabut que protegeix en detriment dels interessos Nacionals. Per altre costat espera que la seva inoperància sobiranista acabi estovant els ànims del moviment Independentista i amb tot això arribi el moment oportú per complir la seva promesa electoral i fer una consulta desnaturalitzada als ciutadans, una consulta no vinculant que Madrid pugui tolerar i ignorar. Si aquest boicot es reafirma i acaba arribant a la consciència dels ciutadans, no li haurem de permetre.
Joan Sales i Vallès, escriptor i poeta, ja ho va alertar: “Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils.”
