El President MAS acaba de reunir-se amb els membres de l´executiu i alts càrrecs del Govern a porta tancada per inaugurar el nou curs polític. Els ha comunicat que la seva legislatura ha de concloure el 2016 “per la qual cosa queden tres anys i mig per aixecar Catalunya”, ha dit. Com a amenaça no esta malament. Manera molt sibil·lina d´anunciar que ningú hi compti amb la declaració d´Independència durant el seu mandat. A aquest pas d´aquí a tres anys i mig Catalunya ja s´haurà exhaurit, d´això s´encarregarà Espanya, o venuda al millor postor, d´això en MAS. Un cop degradada social, moral i econòmicament serà el moment d´iniciar un nou cicle partint de zero. Però no patiu, de les engrunes que en quedin ressorgirà un renovat partit polític anomenat Convergència i Unió, CiU, i un MAS qualsevol que s´oferirà a l´electorat per conduir Catalunya on era abans de la deriva Independentista de la que mai en van voler participar de forma oberta, diran, perquè ja sabien ells que no tindria futur. Ja se senten algunes veus advertint que la negativa de MAS per participar a la “VIA CATALANA”, per suposats prim mirats motius institucionals, no el converteixin en traïdor.
Els camins insondables de la política escombraria i de determinats polítics, quan la seva farsa queda al descobert, poden acabar horroritzant i escandalitzant les persones de bona fe, altrament dits babaus, que hi han estat confiant. No haurem d´escandalitzar-nos, doncs, per aquesta expectativa prou versemblant si permetem que MAS conclogui el seu mandat. Sols hem de saber que per tal de protegir els interessos espanyols a Catalunya i els d´alguns catalans a Espanya hi han voluntats comprades i gent disposta a qualsevol cosa, inclòs l´engany i farsa institucional de la pitjor espècie, digne de dur als jutjats internacionals.
La Independència és una fita totalment assolible el 2014, Catalunya està preparada i el món a l´expectativa. Això seria possible si MAS dimitís del seu càrrec o convoqués eleccions anticipades i plebiscitàries. Molt millor encara seria si convoqués un Referèndum vinculant, (no consulta), amb permís o no d´Espanya. Resulta peremptori preguntar-se perquè vol exhaurir el seu mandat continuant sent President d´aquesta obsoleta i ja ruïnosa comunitat autònoma espanyola que es diu Catalunya en lloc d´aspirar a ser el primer President del nou estat de La República Catalana. Es que el President no escolta el clam dels ciutadans quan exigim del Govern passes fermes i inequívoques cap a l´ Independència quan abans millor? Doncs no, no ho vol escoltar per que els seus plans de partit no es corresponen amb els de la ciutadania malgrat va fer creure el contrari durant la seva campanya electoral i malgrat pretengui continuar fent-ho creure fins ara de la forma més cruel i desconsiderada possible envers els ciutadans que encara hi confien. DURAN I LLEIDA ja ha deixat de fustigar-lo, ambdós ja s´han ensenyat les seves respectives cartes i en DURAN ja ha quedat tranquil. DURAN no vol la Independència i ho declara obertament, en MAS tampoc la vol però gesticula com si la volgués i es deixa acaronar pel moviment social Independentista amb molta cura. però, de no fer cap pas que es pugui considerar decisiu en el procés sobiranista a l´espera que des de Madrid se´l tingui en compte com a estratega que te el futur polític de Catalunya sota control i se li ofereixi negociar qualsevol succedani al seu pacte fiscal que ja se li havia rebutjat. El preu que MAS haurà de pagar: desactivar l´Independentisme a Catalunya.
Tot apunta a que el Sr. MAS utilitza descaradament el moviment social Independentista com a arma a Madrid per aconseguir els seus propis interessos particulars i de partit que res tenen a veure amb una voluntat i intenció Independentista.
Ara MAS espera la carta de Rajoy amb la perspectiva, ja planejada a dues bandes per endavant, que hi contingui quelcom negociable, la possibilitat d´una consulta desnaturalitzada i no vinculant juntament amb qualsevol succedani indigne de pacte fiscal embolcallat de panacea universal i que MAS intentarà vendre a l´opinió pública com la salvació de Catalunya en lloc de la Independència i quines negociacions amb RAJOY s´allargaran en el temps tant com a l´un i a l´altre els convingui. Així serà, Aquests son els camins insondables de la política escombraria, la que practica el Sr. MAS per seguir entabanant els catalans amb falsedats i deixar passar el temps amb l´esperança que el temps tot ho curi, inclòs l´independentisme al que uns pocs molt poderosos volen veure mort i que per tal d´aconseguir-ho no dubten en desballestar Catalunya de qualsevol dret social i dur-la a la ruïna total empobrint-la moral i econòmicament per tal que a cap ciutadà Independentista al final del procés no li quedi esma ni per dir “fava”. Amb tres anys i mig que li queda de mandat ho pot aconseguir. Endavant Sr. MAS. Denigrant, però molt bon deixeble de Maquiavel.
Sent molt condescendent i educat, simplement podria dir que el Sr. MAS no està a l´alçada de les circumstàncies que li reclama la encara voluntat majoritària i Independentista de Catalunya, podria demanar-li que dimiteixi i deixi lloc als qui de veritat estan per la labor i no tindrien recança en fer una Declaració Unilateral d´Independència, DUI, com a única via factible a hores d´ara com amb total seguretat la única factible del demà. Podria demanar-ho però no ho demanaré, HO EXIGEIXO. Exigeixo la seva dimissió, l´exigeixo perquè la situació de Catalunya és prou greu com per anar pidolant el que a hores d´ara ja sabem que no entra dins els plans de CiU ni de MAS i que al menys durant els propers tres anys i mig impediran que es produeixi: LA INDEPENDÈNCIA. Els ciutadans podem EXIGIR enèrgicament la seva dimissió. Massa declaracions fictícies, massa paraula buida que no dur enlloc, massa declaracions de sobirania condemnades per endavant a ser paper mullat, massa declaració falsejada d´intencions que sols serveixen per mantenir el poble de Catalunya en un engany permanent orquestrat i manipulat per CiU. En definitiva, massa política de ficció Independentista i gesticulació de creació d´organismes d´estat sense que es tradueixi en cap acció definida. Tot plegat una burda farsa i nul compromís quan es tracta de demostrar sintonia amb el poble al·legant motius institucionals per no assistir a la CADENA.
Els principals enemics a l´ombra d´una plausible i futura Catalunya Independent no són els dirigents del PP ni del PSC ni de C´S, simplement són els dirigents de CiU. Tinguem-ho clar. Ara per ara la evidència és massa aclaparadora per obviar-la i massa perillosa com per tancar els ulls i deixar passar un temps preciós que hi juga en contra. Resulta obligada una reacció ciutadana per desmuntar aquesta monumental farsa i reconduir amb fermesa la voluntat Independentista de Catalunya. I això passa per canviar de líder polític que de veritat vulgui transformar aquesta voluntat en fets concrets.
