Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La necessitat malaltissa d´Espanya.

|

- Publicitat -

Es van cremant etapes. En el súmmum de la indecència antidemocràtica primer va ser l´amenaça descarnada, desprès la por. Vist que la tàctica dissuasiva no els ha funcionat ara toca la culpabilització del pare benvolent que renya el nen per atrevir-se a voler votar tot i afegint-t´hi el reforç d´un advertiment amenaçador i constant sobre que aquest referèndum no es farà, recriminant-li ser immoderat, i insensat entre línies, tal com fa l´editorial de diumenge de La Vanguardia. Immoderats per aferrar-nos tant a aquest irrenunciable principi democràtic que representa el sufragi com al compromís contret entre CiU i ERC Pretenen fer-nos sentir culpables per voler votar per la independència en lloc d’esmerçar els nostres esforços en salvar Espanya en aquests moments difícils tot i apel·lant al seny català, a aquest seny que massa sovint ha estat una paraula buida de contingut real i una vergonyosa coartada per no haver d´enfrontar-nos a determinades situacions crítiques amb Espanya. Per sort, aquesta vegada no és el cas.

Des de l´editorial de La Vanguardia d´aquest diumenge se´ns vol fer creure que de cop i volta la centralitat política ha passat de l´independentisme al amants de qualsevol i desconeguda “tercera via” pactista i tot això al més pur i grotesc estil manipulador de masses que tant contingut té de cínic com d´hipòcrita i fals. En l´editorial es busca provocar una reacció en el desafiament ciutadà que vol expressar-se a les urnes i abocar-lo a unes negociacions amb l´estat espanyol a canvi de la renúncia al seu dret a un Referèndum. I per fer més convincent la seva manipulació pretén provocar en el ciutadà l´esperada posició contrària a la del govern d´Espanya i per lograr-ho se´ns diu que Rajoy està més interessat en el xoc que en el diàleg esperant doncs l´aposta pel diàleg. Tàctica burda que pot funcionar en menors i adolescents. Rajoy vol diàleg, no li queda una altre, però espera poder iniciar-lo des d´una posició segura i avantatjosa partint de la premissa de la claudicació ciutadana al dret de vot. Es per aquest mateix motiu que Mas i Junqueras es mantenen inamovibles. Simple pols de força en que tant Rajoy com el Govern català son conscients del que representa tenir el 70% dels ciutadans de Catalunya esperant i reclamant el dret a les urnes. Si més no, aquesta sembla la postura de l´executiu català i no vull pensar, de moment, en altres possibilitats.

Publicitat

Es diu que resulta relativament fàcil manipular l´opinió pública. Això pot resultar cert en determinades circumstàncies i quan el ciutadà, de forma conscient, ja accepta aquesta manipulació d´entrada per treure´s de sobre la feina de resoldre la qüestió per ell mateix tot delegant en el polític de torn; però en aquesta ocasió els estrategues manipuladors del president espanyol  s´equivoquen: En aquesta situació actual, la ciutadania té molt assumida la seva voluntat de ser una nació lliure i independent d´Espanya i sap que ara cap polític català mourà un dit si al seu darrera no té el gruix social que requereix el camí cap a la República de Catalunya. Aquesta certitud manté el ciutadà expectant i fidel al compromís social lliurement contret i majoritàriament sostingut malgrat els esforços de l´estat i els seus gossos satèl·lits per ensorrar-ho. Determinació social ciutadana que ara per ara no sembla poder ser canviada per cap grotesca posta en escena des de les clavegueres de l´estat espanyol. Tot indica que Catalunya està en el camí correcte i no hi ha marxa enrere sense la defenestració ipso-facto del Sr. Mas i tot el seu equip.

Es un editorial infame el de La Vanguardia d´aquest diumenge, un trist intent cínic i hipòcrita per desactivar la voluntat de la Nació  i un patètic esforç per tocar la fibra dels ciutadans tot i pretenent entabanar-los miserablement dient-nos lo importants que som els catalans per Espanya en haver estat Catalunya capdavantera i impulsora dels canvis polítics en els últims quasi quaranta anys. I és veritat. Però que tampoc ningú dubti, i està completament a la vista, que la història i el desenvolupament posterior d´aquests canvis també ens ha demostrat que invariablement han estat un desgast important per Catalunya i un treball totalment en va que mai no ha servit per impulsar Catalunya com a nació sinó per simplement revaloritzar el seu pes específic i la seva importància intrínseca dins el context exclusiu d´Espanya lo que ha provocat una dependència malaltissa d´ Espanya envers les facultats de Catalunya, mantenint-se, però, sempre amagada i expectant sota un insultant i arrogant dret de conquesta. Una nació espanyola envejosa i gelosa, sempre disposta al segrest i assassinat de les aspiracions nacionals d´aquest país: Segrest identitari, comercial, industrial, econòmic, cultural, esportiu, financer, artístic…  Amb aquesta històrica revalorització constant de Catalunya, en el context espanyol, desgraciadament el que hem aconseguit ha estat acabar sent imprescindibles per Espanya però inexistents per al món. Aquest ha estat el gran pecat de Catalunya i pel que ara la gran Espanya ens castiga permanentment, enquistada en ella mateixa i invariablement pujada a cavall de Catalunya  com a gelosa au rapinyaire que no deixa escapar la presa de la seva propietat.
Que ningú ens demani moderació. Que ningú ens demani rés que no sigui uns quants mesos, menys de mig any, per donar temps suficient a Espanya per acabar de fer-se a la idea que Catalunya se´n va.

La hipocresia i cinisme de l´editorial de La Vanguardia rau en que persegueix desactivar els esforços i energies independentistes cridant a la moderació i el diàleg. Moderació? no son temps de moderacions, les cartes que estan en joc son altes i el govern d´Espanya juga fort, molt fort. M´atreviria a afirmar que delictivament fort.  Algún dia, per exemple, s´haurà de quantificar quantes morts a Catalunya estan provocant les coaccions i perseverants i continuats xantatges econòmics que pateix la Generalitat i que es tradueixen en retallades a la sanitat i els serveis socials amb la conseqüent i inevitable degradació d´aquests serveis públics. Que ningú s´atreveixi a demanar moderació davant els importants tics de despotisme amb que el govern espanyol tracta Catalunya. Diàleg? És temps pel diàleg? és possible, però amb la premissa impositiva de no desmarcar-se de l´ús igualment arbitrari i abusiu amb que interpreten la seva constitució junt amb la condició de que la societat civil desactivi la seva voluntat d´exercir el dret al vot per poder decidir si vol o no ser independent, resulta igualment impossible. Qui és el babau que vol jugar amb les cartes marcades per l´adversari?  També només un sobirà babau pretendria obligar l´adversari a jugar en aquestes condicions.

Res de nou aporta l´editorial a no ser que es consideri un bon exemple d´acurada i orquestrada manipulació a l´opinió pública catalana per redirigir-la a una hipotètica regeneració política d´Espanya, la anomenada “tercera via”, “estat confederat”, “mecanismes de control objectiu de la solidaritat” , “federalisme asimètric”, “reconeixement de la singularitat de Catalunya”, “consulta catalana en el marc de la Constitució”, “revisió de la Constitució”. Bla, bla, bla. Tant se val. No cal dir que imaginar-se el resultat final del gran esforç que representaria per Catalunya seguir qualsevol d´aquestes opcions, molt més que el propi camí cap la independència, posa els pels de punta i esdevé un inevitable “dejà vue” en el que es visualitza una Catalunya molt més captiva d´Espanya a canvi de res que fes perillar la seva pertinença indefinida a la corona i per  tant molt més allunyada que mai de la seva pròpia sobirania i futur. 

Si caiguéssim en la trampa d´una rendició prematura per seguir qualsevol tercera via que algú s´hagi inventat, o s´inventi en un futur, seria la fi del camí que hem emprès cap a la nostra pròpia regeneració política i social. Aquest cop Espanya s´asseguraria que Catalunya no tornés a aixecar el cap en tres segles més.

Es evident que Espanya sent necessitat malaltissa per Catalunya, des de Madrid i des dels medis com La Vanguardia així ho demostren constantment. Ens necessiten en forma econòmica moral i intel·lectual fins l´extrem de comportar-se com un vil segrestador que per tots els mitjans possibles: des de les amenaces més matusseres passant per la coacció moral el xantatge econòmic i el menyspreu per la vida, volen impedir que la víctima escapi tot emprant les estratègies més interessades vergonyants i indignes disfressades de cordura, seny, interès comú, moderació, pertinença a la Unió Europea… Molts crims de violència domèstica tenen el mateixos components.

Es cert, Espanya necessita molt Catalunya, massa malaltissament com per creure´ns que algun dia li donarà la llibertat sense haver-nos-la de guanyar amb fermesa i amb una major determinació que amb la que volen sotmetre´ns. La fermesa, amb majúscules. Aquesta és la nostra millor i única arma i la que procuren afeblir, ara en aquesta nova etapa d´intoxicació manipuladora. Demà en altres, segons el guió.

En aquestes circumstàncies, com que la llibertat és inútil demanar-la, sinó que s´ha de prendre, és també totalment inútil mirar de comprar-la i fins i tot negociar-la abans de conquerir-la.  Qui té el dret a la llibertat no li resta més sinó fer ús d´aquesta llibertat caigui qui caigui i peti qui peti. Per tant, en algun moment haurem de mostrar la determinació inequívoca de fer valer la llibertat per fer el Referèndum com a principi democràtic universal. El Parlament català té la suficient sobirania i representació ciutadana com per emprar aquesta sobirania com millor calgui a efectes de proporcionar als ciutadans el seu irrenunciable dret de decisió per votar, amb un si o un no, si Catalunya ha de ser un estat independent. I això no te volta de full. Li toca al Consell Assessor per a la Transició Nacional, si encara és operatiu a efectes pels que es va crear, l´estudi de la millor forma en que s´ha de traduir l´esperat Referèndum a les urnes.  

Publicitat

Opinió

Minut a Minut