La postura política de Rajoy és molt lògica i coherent segons la idiosincràsia imperialista d´Espanya i la certesa de pertinença que aquesta en té sobre Catalunya. No hem de denigrar Rajoy per no deixar-nos marxar d´Espanya doncs la seva postura obeeix als mateixos motius pels que els catalans volem anar-nos. Comprendre l´enemic per poder-lo vèncer. Per tràgics que ens resultin els xantatges econòmics que afecten àmbits socials clau com la sanitat pública, la llei de la dependència i els efectes en les classes més desafavorides catalanes, Rajoy acompleix exemplarment amb el que Espanya n´espera d´ell. Ell es deu al seu electorat i als interessos de la seva nació i estat espanyols.
Que tot això que dic, però, no serveixi de coartada per justificar la seva guerra bruta amb el poble català ni per exculpar-lo de les responsabilitats morals o legals que el seu xantatge econòmic infligeix sobre ciutadans d´una població que ell mateix reivindica com espanyola. Que tampoc serveixin aquestes paraules per exculpar RAJOY sinó per inculpar el seu homòleg el Sr. MAS que ho permet amb la seva constant actitud llunyana i pusil·lànime. Algun dia s’hauran de quantificar els efectes, tant socials com personals, del càstig que Espanya infligeix als catalans i que el Govern Català no considera en tota la seva magnitud.
Més ens val tenir aquests extrems clars i exigir al President MAS, respecte Catalunya, la mateixa lògica i coherència, que esgrimeix RAJOY respecte Espanya. Per tant, si malgrat tot podem comprendre la coherent postura del president d´Espanya haurem d´exigir a MAS que a actituds i fets sagnants i de veritable guerra freda, pròpia de terrorisme d´estat, hauran de correspondre igualment actituds fermes i inequívoques del mateix nivell de confrontació en tots els àmbits factibles, que son molts, en lloc de paraules tèbies i zero fets. Desprès d´un any sencer de bonhomia i passivitat ja toca un canvi de tàctica. L´enemic polític i la situació social ho requereix.
Espanya ha declarat una sagnant guerra freda contra la societat civil catalana, contra el poble de Catalunya, quan aquest s´ha atrevit a qüestionar Espanya i el captiveri, de caire colonial, a que durant segles l´ha sotmesa. No podem negar que Espanya es comporta amb coherència històrica. Des de Catalunya, el Sr. MAS, lluny d´emprendre accions inequívoques per accelerar el procés d´Independència i fer el traspàs de forma diligent el que fa és procurar endarrerir-lo tant com pot. Ho fa amb arguments del tot cínics i del tot incoherents amb la situació límit a que Espanya ens ha avocat en lloc d´adoptar la corresponent postura coherent de RAJOY. Tant senzill com això.
No vilipendiem Rajoy, ell dur a terme la seva responsabilitat amb Espanya, defensa la integritat de la seva nació i de l´estat espanyol. La seva responsabilitat no passa ni per convertir Espanya en un estat confederat de nacions ni molt menys per permetre una secessió d´una part del seu territori. RAJOY defensa el que Espanya n´espera d´ell i ho fa amb amb contundència. El Sr. MAS, de moment, no defensa el que Catalunya n´espera d´ell. La fredor i llunyania del seu discurs evidència la manca d´intenció mínimament lluitadora i una mancança important de sentiment patriòtic. Moltes veus ja comencen a aixecar-se contra la seva manca de contundència i aptituds. Les causes: por, simplement oportunisme polític?.
Per altre costat, Rajoy, contra les demandes dels qui li reclamen donar contingut al desgraciat invent de la tercera via per tal de temperar el desig del poble a l´Independència, al·lega que cap tercera via ni cap canvi en la constitució venia contemplat en el seu programa electoral, però que sobre tot resultaria ineficaç encetar una negociació de reforma de la constitució amb l’objectiu d´evitar la secessió del territori català sabent per endavant que els ciutadans de Catalunya no se sentirien contents amb els hipotètics canvis que ell pugui permetre. Això és coherència.
No vilipendiem-lo, tot al contrari, a l´enemic se´l respecta però sobre tot se´l combat. Agraïm-li a RAJOY haver donat finalment la cara i desautoritzat les anomenades terceres vies com haver prohibit el Referèndum reiteradament sense oferir alternativa alguna. Això és coherència. Ara sabem contra què i qui ens les hem de tenir i a qui, a Catalunya, hem d´exigir coherència política. No vilipendiem-lo, ans al contrari, haurem de vilipendiar MAS per no estar a l´alçada. Desprès potser hauriem d´auto-vilipendiar-nos com a poble si en plena majoria d´edat no ens atrevíssim a desempallegar-nos definitivament de qui amb amenaces i xantatges, tal com RAJOY amb tota la seva coherència i l´Espanya que representa, o de MAS amb les seves gesticulacions improductives que no permeten emancipar-nos com a nació.
De la mateixa manera que reconeixem de Rajoy la seva coherència política dins el context espanyol i que es tradueix en una taxativa determinació a prohibir l’exercici democràtic del vot a Catalunya, també és exigible en el nostre President MAS idéntica coherència i determinació en un equivalent però oposat sentit polític dins el context català.
Des d´una estricta vessant política, hem de reconèixer i aplaudir, si més no, la coherència i objectivitat del Sr. Rajoy, i perquè no dir-ho: aplaudir la seva alta dosi de sinceritat i honestedat, interessades, es clar. Ell reconeix i defensa les pròpies limitacions de l´estat espanyol i per això no està dispost a emprendre un camí de negociacions que durarien anys i que no acontentarien les aspiracions sobiranistes i nacionals de Catalunya. Per tant, els ciutadans de Catalunya hem d’agrair aquesta postura ja que evita que polítics catalans sense escrúpols puguin acabar enganyant-nos amb falses expectatives de negociació amb l´estat espanyol. Ja no podem dir que l´estat espanyol desconeix la realitat actual de Catalunya, la coneix força bé i coneix la determinació del poble català. Simplement no està dispost a acceptar un procés pactista per part d´aquests polítics catalans: Duran i Lleida, Pere Navarro, Herrera, Camats… i sobre tot MAS, (a l´ombra), procés que acabaria desgastant el PP en benefici del PSOE. Ara potser ens pot quedar clar el perquè PSOE-PSC es treuen de la màniga l´idea de l´estat federal en quant Catalunya ensenya les seves cartes Independentistes.
RAJOY juga fort, s´ho pot permetre amb un homòleg de la talla de MAS que s´ha passat un any pidolant-li, en reiterades reunions secretes, una sortida política personal en forma de pacte o compromís polític-fiscal que li permetés desviar l´atenció Independentista dels ciutadans. RAJOY evidentment li denega. Sap que el poble català no permetria ser desviat del seu camí a l´Independència. Sap també que a MAS li resultaria impossible conduir aquest desviament des de dins, li manca la força moral i vital de l´independentista convençut malgrat faci esforços de cara a la galeria per aparentar-ho. Sap que la verdadera força Independentista rau en la ciutadania i que en aquest moments està orfe de líder en lloc polític clau per poder transformar-la en fets palpables. Per dir-ho en altres paraules: A qui tem RAJOY és a l´ORIOL JUNQUERAS. Si ell fos el president de la Generalitat l´escenari polític actual seria molt diferent, possiblement ja tindríem el permís espanyol per fer el Referèndum o ja l’hauriem fet sense el seu permís. Mentre ERC no assumeixi la Presidència de la Generalitat, la feblesa moral i vital de CiU dificilment aconseguirà res, a no ser que la ciutadania comenci a cridar-li a MAS a les orelles.
La coherència política esperada en el Sr. Mas passa per que accepti definitivament la seva impossibilitat personal de convocar el Referèndum per la Independència si no és amb el beneplàcit i benedicció de l´estat espanyol i que deixi d´utilitzar aquest extrem per retardar el seu compromís amb Catalunya. La coherència política que se li ha de reclamar i exigir a MAS es tradueix també en que es posicioni en el mateix pla de guerra freda amb que l´estat espanyol es posiciona referent Catalunya. La coherència també es tradueix en exercir un lideratge valent i activament compromès. En definitiva, es tradueix en convocar el Referèndum per principis dány amb pregunta de SI o NO a l´independència, de forma presencial i en urnes físiques i no pas virtuals per internet, en el transcurs d´un únic dia. Ningú ha d´amagar-se al darrera d´un ordinador per exercir el seu dret al vot. Si hi ha d´intervenir l´estat per evitar-ho que ho faci i que quedi en evidència davant la comunitat internacional. Ja hi haurà una segona oportunitat, però no hem d´amagar-nos darrera l´ordinador ni permetre que ningú ho pretengui. Es una trampa més que desvirtuaria el procés.
MAS, però, ha quedat a la cuneta respecte RAJOY, simplement, ell no ha sabut fer-se líder del moviment Independentista i ni tant sols el representa a Madrid. A Espanya no es llepen el dit i tot sembla apuntar que MAS s´ha passat de llest. No és fàcil jugar a dues bandes i sortir-ne il·lès. Que MAS mai s´hagi declarat obertament Independentista i que mai hagi pronunciat la paraula “Independència” en els seus parlaments i discursos no ha passat desapercebut pels estrategues espanyols. RAJOY actua amb lògica i juga fort. Més val que desprès d´aquest any perdut en MAS adopti la coherència de RAJOY i demostri a Catalunya i al món que la seva jugada de líder independentista a les darreres eleccions mai va pretendre ser un “farol”. No hi ha marxa enrere en cap sentit. El poble no li ho pot permetre com tampoc li pot permetre allargar més l´agonia de Catalunya. Necessàriament hi ha d´haver confrontació directa amb Madrid, ningú regala rés i menys Espanya a Catalunya.
Si a MAS li fa por comandar la “nau” i te por de prendre mal, que plegui. L´aposta és sobre la taula i el que està en joc a Catalunya no és sols la seva independència sinó la dignitat de tot un poble pendent del seu hipotètic líder, ja que com a tal es va presentar a les últimes eleccions. Que acompleixi ipso-facto o que dimiteixi ipso-facto. Ara d´ell depèn apostar fort i guanyar la partida, te tot un poble al darrera i això l´hauria d´incentivar si tingues una voluntat ferma. Per guanyar la partida, en aquest cas no es tracta de sort sinó de determinació i de collons ben posats. Mentre tant el més calent està a l´aigüera i per acabar d´adobar-ho ara surt la vicepresidenta del Govern, de UDC i fins ara a l’ombra, anunciant que abans de l´octubre ningú esperi el Referèndum.
Si hem arribat on som, que no és poc però totalment insuficient, ha estat gràcies a l´empenta constant d´ERC. El Sr. JUNQUERAS haurà de valorar si és hora de canviar de tàctica i provocar els canvis necessaris al Govern.
