Qualsevol acció de força que fem els ciutadans serveix per enfortir el procés cap a la Independència. La força serà la raó que ens farà guanyar. Necessitem, però, de la classe política per transformar la força del poble en fets palpables. Desgraciadament CiU no se´n surt, i ni a hores d´ara es pot confiar en que abans d´acabar l´any tinguem la data del Referèndum amb la pregunta de rigor, no cap altre. Tampoc podem confiar que en cas que tinguem data i pregunta correcte es dugui a terme el Referèndum amb totes les garanties que evitin posteriors impugnacions degudes a la mecànica amb que s´hagi dut a terme tal i com succeiria si es fes per Internet com sembla ens volen colar des del Govern. Massa complicacions hi afegeix el Govern cada dia que passa. Massa por i massa prudència que es tradueixen en una innegable deriva, passiva i dissuasiva que no fan sinó alimentar un constant contraatac ben organitzat i sense pal·liatius per part d´Espanya. Sembla talment que el President Mas treballi per Espanya i que el màxim a que aspiri sigui desgastar el moviment Independentista fins el punt que li permeti unes vergonyoses negociacions sota política continuista, per continuar a Espanya.
Mentre tant, la caterva de gangsters espanyols esperonats per la feblesa que demostra el Govern català es permeten el luxe d´insultar la intel·ligència dels catalans assegurant, amb tota la seva degenerada i provocativa poca vergonya, que Catalunya traurà Espanya de la crisi. També resulta força greu que aquests mateixos polítics instal·lats en el Govern català, i que mantenen el Procés Independentista segrestat, es fixin més en la sandàlia de la CUP que no pas en les seves paraules. Tot val per intentar desprestigiar i desgastar les forces Independentistes.
Durant molts anys CiU ha estat en el Govern de Catalunya i poc a poc aquest partit ha anat creant massa compromisos i interessos amb Espanya i amb el poder econòmic espanyol. La conseqüència d´aquest agermanament econòmic ara és que aquest partit es veu lligat de mans i peus per fer avançar el procés. Fixem-nos que Mas no pot ni tant sols desempallegar-se del SUPER-BOTIFLER Duran en cas que volés fer-ho, però de no voler, tal i com sembla, encara seria més preocupant i sospitós. El cas és que CiU malgrat tots els seus gestos virtuals i simbòlics que duu fent en el transcurs d´aquesta legislatura es queden en això: en gestos.
És tanta la incertesa que provoca el senyor Mas com l´evidència preocupant de que mai s´atreveixi a pronunciar la paraula clau INDEPENDÈNCIA. Lo greu de la seva tàctica és que mai se li podrà recriminar haver traït al poble de Catalunya doncs sempre podrà dir que mai es va comprometre a dur Catalunya a la seva Independència malgrat quasi tothom es pensi que sí. Per tant. Aquesta és la gran trampa de CiU, que malgrat sembli dur Catalunya a la seva Independència en la pràctica no ho fa i es limita a utilitzar el moviment Independentista dels ciutadans per fer pressió a Espanya i assolir, com a molt, un trist pacte fiscal. Res més.
Es molt evident que CiU està disposta a continuar enganyant la gent fins que pugui. ERC li ha donat un vot de confiança amb el pacte de govern però tampoc es pot quedar impassible veient com la ineptitud i inoperància del President pot acabar amb el procés. El President Mas no està aprofitant la força social que la ciutadania ha posat a les seves mans; es més, la ignora tant com pot i no la utilitza en la pràctica tot esperant es desintegri. No va ser casual que ni tant sols volgués participar a la Via Catalana.
Diem-ho clar: CiU NO VOL LA INDEPEDÈNCIA. Llavors que s´ha de fer? La resposta continua estant en la ciutadania, Junqueras i Marta Rovira ens ho recorden constantment, hem d´estar preparats a utilitzar qualsevol medi de força. Obligar Mas a declarar solemnement davant el Parlament que vol i que treballa per la Independència de Catalunya? obligar-lo a dimitir?, provocar unes eleccions anticipades?, aturar l´economia d´Espanya com a cop de força per demostrar la nostra inviolable determinació?, si, si, evidentment que aturaríem la catalana que és de la que es nodreix Espanya. Aturar l´economia una setmana seria insignificant davant el sagnant espoli que pateix Catalunya i insignificant en relació als guanys econòmics que representaria la Independència. Si som els amos del nostra destí ho som també de la nostra economia i la podem gestionar com millor convingui. Podem aturar-la per demostrar que no som esclaus d´Espanya i demostrar que si podem fer que Espanya surti de la crisi també podem decidir no fer-ho. Podem decidir deixar de ser cornuts i pagar el beure. Algú creu que l´abolició de l´esclavitud a Amèrica no va comportar compromisos de força per part dels propis esclaus? Algú creu que els avenços socials que varen conquerir els nostres pares i avis van ser atorgats gratuïtament i de bon grat? La força està en la ciutadania, en el gruix social que sap el que vol i que no es deixarà ensarronar.
