Benvolgut Sr. Junqueras, em semblen molt adients i coherents les reiterades afirmacions, no tant sols vostres sinó principalment d´altres polítics que formen part del Govern, en relació a que “la voluntat Independentista recau en la societat catalana” o en relació a que “és el poble el motor del procés d´emancipació i que hem de ser conscients que la societat és la veritable protagonista i la que ha d’empènyer els polítics al Parlament” i similars. Tot i que em semblen molt adients i coherents tals afirmacions no n´estic del tot segur que per si soles siguin productives o estratègicament suficients sense que paralel·lament a aquesta estricta vessant social que invoquen no hi transcorri també un equivalent i declarat compromís estrictament polític que li faci els honors. Es a dir, que en aquest Procés Independentista necessàriament de doble vessant de forces, social i política, es fa vitalment necessària la complementarietat d´ambdues forces tant com la necessitat de la figura d´un líder polític de caire netament Independentista que exerceixi des de la màxima autoritat en el Govern de Catalunya amb la inherent facultat política i moral per poder magnificar, utilitzar i transformar la força d´aquest motor social en moviment efectiu i palpable de fets polítics. Malauradament, en el Cap del Govern català no existeix la figura d´aquest líder indiscutiblement Independentista que la societat calladament reclama i que tots podem fàcilment imaginar cóm hauria de ser i d´actuar. No dubtem que s´ha fet molta feina i que el Sr. Mas fa el que pot i li deixen fer però no sembla suficient. En definitiva, molt poca feina en comparació amb la que s´hagués pogut fer sota un lideratge més compromès i favorable. Mentre tant, a Madrid treballen fort, ràpid i de valent.
En l´actual context de palpable manca de clar i patent lideratge Independentista en el Cap del Govern i quan des de dins la societat catalana l´escoltem a ell mateix, i a d´altres també amb càrrecs, simplement afirmar que el pes del Procés recau en la societat no es veu del tot clara i diàfana tal afirmació; i no pas per inexacte sinó per lo esbiaixada en no incloure´s ni fer menció expressa a la co-responsabilitat mútua necessària entre societat civil i classe política. Sols la il·lusió i voluntat Independentista dels ciutadans juntament amb la seva entrega incondicional al Projecte Independentista pot obviar aquest esbiaixement i potser passar per alt que a aquestes afirmacions els manca certa dosi important d´implicació per part del polític que les pronuncia. Sembla talment que la classe política al Govern pretengui inhibir-se del pes i responsabilitat que li correspon en el Procés sense sentir-se en l´obligació d´aportar-hi el també necessari i imprescindible lideratge polític efectiu i compromès que el poble lícitament reclama. Fa la impressió que aquests polítics d´alt nivell de càrrec es limiten a actuar de purs gestors administratius d´aquesta força social sense sentir necessitat d´aportar-hi rés que no sigui una mena de representació totalment passiva i distant on el lideratge actiu i compromès que el poble n´espera mai apareix. Com a exemple li poso el fet clarament significatiu de que el President Mas no volgués participar a la Via Catalana al·legant que el seu paper constitucional no li ho permetia. Greu error de càlcul i molt significatiu comportament polític que està en la línia del que intento expressar-li.
Sr. Junqueras, és totalment evident que la clau de l’èxit del Procés rau en la combinació estreta entre la força social i la força estrictament política representada en un líder indiscutiblement Independentista elevat al màxim poder polític: la Presidència. A hores d´ara, la força del motor social és incomparable i persistent però la necessària força moral i estimulant d´un líder polític amb possessió dels nivells requerits d´implicació no existeix. Podem dir que no existeix líder polític en el Govern més enllà d´un senyor sense gaire convicció ni voluntat de resolució aparent i que lluny de gestionar efectivament aquesta força social de que disposa la manté i es manté a suficient distància d´ella tot i procurant no acostar-s´hi gaire ni deixar que ella se li acosti gaire no sigui que s´embruti, s´encomani o se li acabi exigint més del que està dispost a donar. Naturalment que em refereixo al Sr. Mas i a les seves constants dilacions, irritants indefinicions i tàcites complicitats amb reconeguts dinamiters del Procés tal com el seu soci de partit el Sr. Duran. El poble de Catalunya té ben assumit el seu paper de motor social dins el Procés Independentista, però li manca el líder indiscutible que sàpiga i tingui la clara voluntat de dirigir, utilitzar i transformar aquesta força motriu social en un moviment efectiu en el Procés. Permeteu-me dir-vos que únicament Vostè amb ERC son la garantia que el Procés mantingui la seva continuïtat. Fixi´s que sempre parlo de polítics en el Govern i no pas de vostè ni del vostre partit que com a polítics realment involucrats no patiu d´aquesta mancança d´implicació amb la societat ni tampoc de la potencial força de lideratge que serien necessaris.
Sr. Junqueras, us demano considereu el risc que es corre en mantenir perllongadament orfe de líder polític efectiu aquesta actual força motriu social i ciutadana. El Sr. Mas va saber veure que en unes eleccions anticipades podria posar-se al davant d´aquesta força com a líder indiscutible; no va obtenir, els resultats electorals que ell n´esperava i potser és per aquest motiu que el lideratge que se´n podria esperar d´ell, malgrat els esforços de vostè per “ajudar-lo”, sigui talment fosc i perillosament incert. Per tal de no complicar la meva exposició prefereixo interpretar la seva foscor com a causa dels seus resultats electorals.
Us demano també considereu si ERC hauria de fer un cop de força tal, que permetés promoure un canvi polític significatiu en aquest Govern per tal de capgirar aquesta situació actual de perllongada i perillosa incertesa i de possible inanició social incipient.
Els meus respectes.
Josep M. Torres
P.D.
Sr. Junqueras, si les meves apreciacions fossin superades per la vostra experiència i proximitat amb el President Sr. Mas, serveixi aquesta carta oberta per esperonar-lo i que no defalleixi. El Sr. Mas té tot un poble al darrera i s´hi ha d´encomanar a ell i confiar-hi de forma oberta i taxativa. Un “quid pro quo” de confiabilitat pot ser necessari.
